Arxiu d'etiquetes consells

Aliments tòxics per a gats, gossos i animals exòtics

Molts dels aliments que consumim habitualment són altament perjudicials per a la salut de les nostres mascotes. Coneixes quins són els aliments més tòxics per a gossos, gats i animals exòtics?

La xocolata, per exemple, és un aliment que s’ha d’evitar completament, ja que conté teobromina, un alcaloide estimulant del sistema nerviós central, que li pot provocar acceleració del cor, diarrea i vòmits. Raïm i panses, el consum d’aquests aliments els hi pot provocar insuficiència renal. L’all, si es consumeix de forma continuada pot provocar problemes gastrointestinals i anèmia. Ceba, porro i calçots, contenen alts nivells de tiosulfat.

A continuació us deixem un llistat dels aliments més tòxics que cal evitar.

 

ALIMENTS AMB ELEVADA TOXICITAT

 Xocolata
 Cafè o cafeïna
 Raïm i panses
 Albergínia
 Nous macadàmia
 Ceba, porro, calçots
 All
 Alcohol (etanol)
 Productes salats (snacks, salaó, aigua salada, sal)
 Xiclet, caramels mentolats i pasta dentífrica (xilitol)

 

ALIMENTS NO RECOMANABLES

 Alvocat
 Coco i oli de coco
 Carn crua i ous crus
 Òssos i carcasses
 Fruits secs
 Llet i productes làctics
 Massa crua
 Pipes i pinyols de fruita

 

PLANTES AMB ELEVADA TOXICITAT

 Flor de Pasqua (Poinsettia)
 Lliris
 Orquídies
 Cactus
 Palmeres

 

Tot i totes les precaucions que puguem tenir, les nostres mascotes poden ingerir aliments perjudicials per a la seva salut del terra o del carrer. Què he de fer en cas de que la meva mascota s’intoxiqui?

És molt important que parlis amb el teu veterinari el més aviat possible. També pots trucar al telèfon d’urgències de l’Hospital Veterinari Garbí i us informarem (93 759 15 70).

Programa Octubre “El Mirador”

ASSESSORAMENT A L’HORA D’ADOPTAR UN ANIMAL DE COMPANYIA

 

Tenir o no tenir un animal de companyia? Què ens aporten les mascotes?

Des d’un punt de vista social, un animal de companyia ens aporta una gran varietat de beneficis, segons quin sigui aquest animal i depenent de quin sigui el nostre dia a dia.

Un animals dels que entenem com “animal de companyia”, és un ésser viu que dependrà única i exclusivament dels seus cuidadors. Aquesta necessitat suposa que el propietari tingui una obligació pràcticament diària d’alimentar-lo, netejar-lo, educar-lo i d’alguna manera protegir-lo tant de perills externs (accidents), com malalties. Aquesta “obligació” generà un sentiment de responsabilitat i unes rutines que donaran un benestar als propietaris al veure que totes aquelles accions que fan per a la seva mascota es tradueixen en felicitat, jocs i carinyo que qualsevol animal pot donar al seu propietari.

 

A més a més, el món de la mascota genera una sèrie de relacions interpersonals entre els propietaris que ens fan augmentar el nostre cercle d’amistats, contactes i la nostra vida social.

 

Per altra banda, s’ha demostrat que els nens que creixen rodejats d’animals desenvolupen una sensibilitat i uns valors diferents als que no, i que els hi permeten desenvolupar moltes qualitats en la vida adulta.

 

Un cop tenim clar que tenir un animal de companyia ens aporta nombrosos beneficis, quina és la mascota que més s’adequa al nostre estil de vida?

 

A grans trets, i generalitzant, podríem definir varies maneres de viure:

 

  1. Gent a la que gran part del seu temps lliure el dediquen a fer vida a l’exterior ja sigui perquè incorporen l’esport en el seu dia a dia (córrer, caminar, escalar, activitats a la neu, etc), perquè decideixen dedicar temps a passejar. En aquest cas la mascota que més s’adaptaria i compenetraria amb la persona seria un gos. Depenent de l’activitat que estiguin acostumats a fer, del lloc on visquin, del temps que puguin dedicar i de l’espai del que disposin s’hauran d’assessorar de quina és la raça ideal per a ells.
  2. Gent amb poca activitat física, sedentaris i/o urbanites. Gent amb molta vida social en recites tancats com grans superfícies, cinemes, restaurants, discoteques. Per tots aquests els dos tipus de mascotes amb les que podrien conviure perfectament serien els gats o els animals exòtics. Això no vol dir que necessitin menys temps que els gossos, sinó que el temps que necessiten s’ha d’emplenar de manera diferent. Els gats necessiten raspallar-los, jugar amb ells i els animals exòtics com conills, cobaies (conillets d’índies) i fures també. Però es cert que no és necessari treure’ls a l’exterior.
  3. Gent gran o amb mobilitat reduïda. Un gos és un animal ideal per a ells sempre i quan estiguin educats per poder conviure amb aquestes persones. És molt important que aquests animals entenguin i actuïn davant una ordre o no tinguin cap problema en anar amb Corretja. Els gats són una bona mascota donat que són un animal independent que també pot donar molt de carinyo. La meva opinió personal és que els animals exòtics no són la millor opció de totes donat que és complicat que entenguin ordres i el grau amb el que interactuen és limitat.
  4. Gent viatgera, singles, amb poc temps o poc compromís.

En aquests la millor opció és una mascota electrònica tipus tamagotxi o un peluix. 😉

 

Quines són les necessitats generals de les mascotes?

Això dependrà en gran mesura de l’espècie que escollim. En l’Hospital Veterinari Garbí, on hi ha un equip de personal especialitzat, expliquem molt detingudament quines seran les cures que ha de tenir amb la seva mascota, per a que estigui sana i puguin gaudir l’un de l’altre durant molt de temps. També recomanem una sèrie d’activitats o esports per fer amb la mascota que s’adapti a l’estil de vida que ens expliqui el propietari.

 

A grans trets, una mascota s’ha d’alimentar cada dia, s’han de sociabilitat amb altres animals de la mateixa espècie, s’ha d’educar per a que ells s’adaptin al nostre modus vivendi, han de passar unes revisions mèdiques sobretot per evitar malalties i, és molt important, que s’identifiquin amb microxip i es censin.

 

On podem adquirir un animal de companyia?

 

  1. Protectores i centres d’acollida, hi han de diferents tipus i podem trobar qualsevol animal de companyia. Les més conegudes són les gosseres però també hi ha protectores de conills, gats, fures i inclús porcs vietnamites o cabres enanes.
  2. Botigues especialitzades: són establiments que compleixen una sèrie de mesures sanitàries per a garantir la Salut dels animals que venen. En aquestes botigues trobarem generalment pocs exemplars i molt selectes.
  3. Criadors: compten generalment amb personal qualificat i format en una determinada raça. És important que aquests criadors comptin amb la llicència de nucli zoològic que és el document que acredita que la cria és controlada i legal.
  4. Des del meu punt de vista, la cria incontrolada per part de particulars no s’hauria de lucrar i, per tant, els llocs on s’haurien d’adquirir les mascotes quedarien restringides a les anteriors.

 

Si detectem alguna cosa que surt del comportament habitual d’ell, què hem de fer?

Un cop tenim la nostra mascota a casa, ens hem assessorat, coneixem la raça i hem passat temps amb el nostre animal. Si detectem alguna cosa que surt del comportament habitual d’ell, què hem de fer?
El que nosaltres com a centre especialitzat recomanem, és que davant de qualsevol cosa que surti de lo habitual, consultar amb un veterinari o un professional de la salut animal. Ja sigui perquè l’animal vomita, té una ferida o de sobte ha canviat el seu comportament. Davant del dubte, sempre ens podeu trucar i els professionals de Garbí us informaran sobre què fer o, si pel contrari, és necessari que el visiti un veterinari.

 

El dia en el que li haurem de dir adéu

Finalment, és llei de vida, que així com adquirim una mascota, amb el pas del temps, aquest animal creixerà, envellirà i finalment arribarà un dia en el que li haurem de dir adéu. Què és el que hem de fer en aquests moments?

Quan un propietari em pregunta, Ares, i quan serà el moment? Sempre contesto el mateix: Estigueu tranquils, el dia que sigui el moment de posar-lo a dormir ho veureu tant clar, que no tindreu cap dubte. En aquell instant, truqueu-me, en parlarem i junts prendrem la decisió. Llavors un cop tots ens haguem despedit d’aquell amic, l’Hospital se’n fa càrrec de tot donat que els enterraments de mascotes no estan permesos en aquest país.


Com afecta la calor a les mascotes

Els animals, igual que succeeix als éssers humans, també pateixen les altes temperatures. Les altes temperatures poden portar morts sobtades, sobretot en aquelles races més susceptibles com buldogs, bòxers o mascotes obeses. Tot i això, cap mascota està absenta de riscos davant les altes temperatures.

Tot i que el més comú és que els gossos siguin les mascotes més afectades, les altes temperatures no només poden causar problemes en ells sinó que moltes d’altres espècies es poden veure afectades.

Els conills, per exemple, són espècies que toleren molt bé el fred i construeixen caus molt càlids i confortables. Però la calor ens pot jugar una mala passada i provocar greus problemes de Salut en aquestes espècies. És molt important no deixar les gàbies dels conills a la intempèrie en les hores de més calor.

Les aus són una altra mascota que poden veure’s afectades per la calor. En aquest cas, aus tropicals estan més acostumades a les altes temperatures però ha d’anar lligat d’un alt percentatge d’humitat. La calor pot provocar alteracions en les postes així com problemes respiratoris en els ocells.

Un cop comencen a pujar les temperatures hem de prendre una sèrie de precaucions per evitar mals majors. És important no treure a passejar a les nostres mascotes en les hores més fortes de calor. Intentarem treure-les a primera hora del matí, última hora de la tarda o nit. Sempre que sortim a passejar, durem una botella d’aigua i un recipient perquè la mascota pugui beure.

Si pel que fos sospitéssim que la nostra mascota està patint un cop de calor, mai hem de ruixar-los amb aigua donat que la impossibilitat de transpirar per la pell encara farà pujar més la temperatura. El més adient és mullar els coixinets amb aigua freda i contactar ràpidament amb un veterinari.

Consells per navegar amb mascotes

Consells per navegar amb mascotes: Com gaudir del nostre amic també en alta mar.

Navegar amb mascotes és molt comú i prenent les mesures de seguretat adequades tots podran gaudir d’una navegada inoblidable.

Tant per gossos com per gats, l’experiència de navegar en veler s’ha de preparar amb antelació.
Ja sigui que tinguis un animal a qui li encanta l’aigua, com un al que el que li agradi sigui estirar-se a coberta, s’ha d’estar pendent d’ells en tot moment, especialment si són cadells o es pugen a bord per primera vegada.

 

Mesures de seguretat bàsiques per navegar amb mascotes

El primer que hem de fer és acostumar a la mascota al mar. Això s’aconsegueix amb trajectes curts i sempre vinculant-los a una experiència positiva com per exemple el joc o llaminadures. Triar dies en els quals faci bona mar serà de vital importància.

El següent pas, un cop hem decidit que navegarem amb la nostra mascota, és col·locar-li el xaleco salvavides. Ho ha de portar posat sempre i serà el que el salvarà d’ofegar-se en cas que caigui a l’aigua o si es cansa de nedar.

Una pràctica molt segura és col·locar una xarxa perimetral al barco. D’aquesta manera evitarem en gran mesura que puguin caure a l’aigua si estem despistats.

 

Com prevenir el mareig de les mascotes al navegar?

Igual que els éssers humans, les mascotes també es poden marejar a sobre d’un barco.
Els animals marejats manifesten molta salivació, vomiten, poden orinar en llocs inadequats i poden arribar a tentinejar.
Si la nostra mascota es mareja en el cotxe, és molt probable que també es maregi al barco. Hi ha medicacions que es poden subministrar que evitarà aquesta sensació tan desagradable. Si podeu sospitar que la vostra mascota es pot marejar, no dubteu en preguntar-li al vostre veterinari.

 

Com fan les seves necessitats en una embarcació?

Si la mascota està acostumada a fer les seves necessitats només al carrer, serà difícil que les pugui fer al barco. Serà necessari ensenyar-li en una zona concreta de la coberta. Per aquest fet podem utilitzar empapadors o diaris. Si tot i així és impossible ensenyar-li, no quedarà més remei que planificar la nostra navegada amb parades puntuals donat que la retenció d’orina o femtes pot provocar greus problemes de Salut.

 

Que és el més important a tenir en compte a bordo d’una embarcació.

Ofegar-se no és el perill més important a bordo d’un barco. El que hem d’evitar és la possibilitat que la nostra mascota pateixi un cop de calor.
És fàcil que la sensació del vent et refresqui i no et faci ser conscient que la mascota ha estat tot el dia exposat al sol i que s’ha pogut deshidratar.
El cop de calor és una situació urgent que necessita atenció veterinària i sovint és difícil. Hem de procurar oferir-los-hi un lloc d’ombra i donar-los-hi de menjar freqüentment.