Arxiu de categories Com saber…

Com saber si el meu gat està malalt?

Els gats són uns grans especialistes en dissimular i aparentar que tot va bé. És per això que és molt important reaccionar el més aviat possible en cas de detectar alguna senyal que pugui indicar que el teu gat està malalt.

 

Com saber si el meu gat està malalt?

Són moltes les patologies que poden afectar als nostres gats i tots els sistemes orgànics es poden veure afectats.
Segurament les patologies més comunes en gats joves siguin les infeccions respiratòries que cursen amb esternuts, tos o problemes a l’hora de respirar. Si apareixen aquests símptomes, es recomana realitzar una radiografia toràcica perquè d’aquesta manera podrem prevenir situacions greus que poden comprometre la seva vida.
Les patologies que apareixen a edats avançades són les relacionades amb el sistema renal. Les insuficiències renals cròniques apareixen molt freqüentment en gats a partir dels 8 anys. Els símptomes que presentes són aprimament progressiu, pèrdua de la gana i en casos avançats vòmits i deshidratació. La prova que ens confirmarà aquesta malaltia és una analítica sanguínia on es valorin els paràmetres renals. Posteriorment serà necessari la realització d’una anàlisi d’orina.
En edats avançades també és freqüent trobar que els nostres gats presenten dificultat en el moviment. Deixen de pujar als llocs i ja no juguen tant. És molt possible que en aquestes edats apareguin els signes d’artrosis i, per tant, dolor crònic que farà que el gat es mogui menys i sovint desenvolupi conductes agressives.

En animals de mitjana edat que perden pes o mostren diarrees, podem sospitar de malaltia inflamatòria intestina o càncer. En aquests casos, a part d’una analítica sanguínia completa serà necessària la realització d’una ecografia abdominal i, si hi ha canvis significatius, es realitzaran biòpsies d’intestí que ens donarà el diagnòstic definitiu. Molts dels pacients felins amb càncer tenen bon pronòstic i s’aconsegueixen esperances de vida elevades amb el tractament adequat.

Hi ha races de gats que tenen predisposició per algunes malalties. Els gats raça Bosque de Noruega, Maine Coon o Sphinx pateixen de malalties cardíaques i es poden mostrar amb apatia, dificultats respiratòries o fins i tot vòmits. La prova que s’utilitza per diagnosticar-ho i donar tractament adient és l’Ecocardiografia i l’electrocardiograma. Amb tractament es mantenen estable durant molt de temps.

Les lesions de pell a causa d’al·lèrgies són menys freqüents en gats que en gossos, però també és una consulta que ens hi trobem habitualment. En aquests casos els gats poden manifestar crostes, zones sense pèl, zones envermellides i molta picor. Per al diagnòstic s’utilitzen proves com citologies de pell i dietes exclusives per aquests problemes.

 

Si creieu que la vostra mascota pot tenir algun d’aquests símptomes us recomanem que consulteu amb el vostre veterinari per tal de posar-hi remei que el vostre gat es trobi en plena forma.

Com saber si el meu gos està malalt

Els gossos, igual que les persones, es poden posar malalts a qualsevol edat. No obstant les patologies que puguin aparèixer són diferents si es tracta de cadells, gossos de mitjana edat, o bé, animals d’edat avançada.

Les malalties que puguin aparèixer també poden estar relacionades amb la raça del gos.

 

Com saber si el meu gos està malalt?

Un animal sa, ha de menjar amb normalitat (hi ha gossos més golafres que d’altres), han de tenir una freqüència d’orinar i defecar constant i han de respondre als estímuls dels seus propietaris i de l’exterior.

Els animals sans no han de presentar coixeres i el seu pelatge ha de ser brillant i homogeni.

Les femtes han de ser formes i fàcilment recollibles, no és normal que un gos faci femtes toves, amb moc o diferents tonalitats.

Els vòmits han de ser absents, si un animal vomita amb freqüència és que alguna cosa no va bé, tot i que sovint no són problemes greus recomanem acudir al vostre veterinari.

La presència de tos, esternuts o sacsejades de cap també són un signe de que alguna cosa no va bé. Les sacsejades de cap poden ser un símptoma d’un problema d’infecció a les orelles o d’un cos extrany. La molèstia que sent l’animal fa que sacsegi el cap per intentar resoldre el problema. Si la nostra mascota fa esternuts continuats, poden ser un símptoma d’un cos extrany a l’aparell respiratori.

Quan la nostra mascota deixa de menjar o menja menys podem tenir algun problema de salut que pot ser signe d’alteració de qualsevol sistema. El més freqüent és que hi hagi una alteració en el sistema gastrointestinal, però molèsties bucals o una afectació de ronyó, fetge, pàncrees, sistema nerviós o reproductor, també et poden donar una disminució de la gana.

La presència d’alteracions en els ulls també és un signe important de malaltia. Aparicions de taques, envermelliment de la conjuntiva o excés de llàgrima poden evidenciar algun problema més greu.

La pell ha de ser d’un color rosa pàl·lid (tret de les àrees amb taques), no ha de presentar ni crostes ni descamacions i no ha de tenir una temperatura elevada. És comú que les nostres mascotes presentin problemes d’al·lèrgia que es poden manifestar amb els signes abans descrits. Problemes hormonals també poden manifestar-se amb signes cutanis.

Si veieu que la vostra mascota està dèbil, és necessari que la porteu de manera urgent al veterinari. La debilitat pot ser indicatiu de que l’animal pugui tenir febre, estigui sagnant en alguna cavitat i/o pugui tenir alguna malaltia neurològica.

 

Davant de qualsevol cosa que no sigui habitual en la vostra mascota pot ser signe de malaltia. La gran majoria de malalties són de caràcter lleu i amb bon pronòstic rebent el tractament adient, per tant, quan abans hi posem remei abans tornarà la seva mascota a tenir la qualitat de vida ideal.

Si teniu qualsevol dubte o urgència amb la vostra mascota ens podeu trucar a l’Hospital Veterinari Garbí al telèfon 93 759 15 70 i demanar una cita.

Moltes gràcies per confiar en nosaltres.

Com saber l’edat del meu gos

Moltes vegades desconeixem la data de naixement de la nostra mascota, ja sigui perquè és un gos de protectora, o perquè ens l’hem trobat, o potser, perquè el lloc d’origen no coneixien el dia exacte.

És important conèixer l’edat de la nostra mascota per saber, per exemple, quines vacunes li hem d’administrar, o bé, quina dieta és la més adequada.

Com saber l’edat del meu gos

La manera més fiable per poder determinar l’edat de l’animal és mitjançant la seva dentadura, així com, la seva conformació muscular. En cada etapa de la vida les dents canvien i això ens pot orientar cap a quina és l’edat aproximada del gos.

Les primeres dents que surten són els ullals de llet que comencen a aparèixer a les 3-4 setmanes. Fins aquesta edat els gossos no disposen de dents. A les 5 setmanes comencen a erupcionar els incisius de llet i a les 6 setmanes apareixen els premolars de llet. A les 8 setmanes d’edat, els gossos ja tenen totes les dents de llet, 28 peces) que es mantindran fins als 4 mesos d’edat.

A partir dels 4 mesos les dents de llet comencen a caure i surten les dents definitives amb una forma que es diu flor de lis. Aquesta forma amb l’edat es va perdent donat el desgast de les dents. La pèrdua d’aquesta forma no és remarcable donat que hi ha gossos que si mosseguen pals, pedres o material abrasiu perdran la forma de manera precoç.

Als 8 mesos d’edat, totes les dents ja han sortit i tenen un color blanc nacrat brillant.

Entre els 2-4 anys, les dents comencen a prendre un color groguenc i la presència de sarro, sobretot en premolars i molars, és habitual. A mesura que la mascota es va fent més gran, l’esmalt es va perdent i la presència de sarro és més habitual.

Entre els 10 i els 15 anys, es poden perdre algunes peces dentals, sobretot en gossos de raça petita. És important tenir cura de les dents de les nostres mascotes donat que infeccions dentals o gingivals poden arribar a ser greus i produir molt de dolor.

 

Si teniu algun dubte sobre les cures dentals en els vostres gossos, o bé sobre l’estat de les mateixes, no dubteu en posar-vos en contacte amb el vostre veterinari.