Arxiu de categories Consells

Consells per passejar el gos en dies de pluja

Tot i ploure o fer mal temps, tinguem un cadellot o un gos adult, sortir a passejar amb la nostra mascota i que fagin les seves necessitats és una de les moltes responsabilitats de tenir una mascota.

 

Passejar gos sota la pluja

Consells per passejar el gos sota la pluja

Què fem amb els passejos del gos els dies que plou? A continuació us oferim alguns trucs i consells que us poden ajudar en aquests dies de puja.

 

1. Jocs amb els gossos dins de casa.

Els gossos necessiten exercitar-se i estimular la seva ment, també els dies de pluja. Els jocs per a gossos ajuden a que la vostra mascota gasti energia a casa abans de sortir a fer les seves necessitats i, així, podrem reduir el temps de passeig sota la pluja. Existeixen jocs casolans per estimular la seva ment, com jocs de rastreig (amagar llaminadures i jugar a que les trobin), jocs d’agility (ensenyar a la nostra mascota a saltar obstacles com coixins, caixes o fins i tot cadires), o tirar-li la pilota si teniu un passadís o escales.

 

2. Passejos sota la pluja amb la roba adequada.

Els dies de pluja varien en funció del lloc de residència, però, més o menys dies, plourà.  Si el vostre gos ho passa malament els dies de pluja, una solució és tenir roba adequada per a ell. Un impermeable o una capa d’aigua és econòmic i permetrà que la teva mascota estigui protegida de la pluja i del vent. El nostre paraigua també pot ajudar a protegir-lo de l’aigua.

Existeixen altres vestimentes com botes d’aigua i fins i tot paraigües canins.

 

3. Retallem el temps dels passejos

Per alguns gossos passejar sota la pluja és una situació incòmoda, sobretot si plou molt. Realitzar jocs amb ells a l’interior de casa ens permetrà retallar el temps dels passejos.

 

4. Passejos sota la pluja al parc caní

Els gossos necessiten córrer i gastar energia, però sota la pluja no és fàcil aconseguir-ho. Si els jocs a l’interior de casa no han estat suficients, una bona solució són els parcs canins, ja que et permeten deixar anar el gos i que pugui córrer i jugar lliurament ajudant a que es cansi més ràpidament.

 

5. Evitar que el gos begui aigua de les basses

Els gossos no tenen manies i si tenen sed beuen aigua, fins i tot, d’un bassal. Per ells és una cosa normal que farien si visquéssis en un estat salvatge. Lamentablement, la pluja arrastra brutícia, substàncies que poden resultar perilloses per ells, o poden acumular bactèries causant-li enfermetats com la leptospirosis.

 

6. Cansar-lo abans d’arribar a casa

El passeig sota la pluja, si no es porta la roba adequada, farà que el nostre gos arribi a casa mullat, necessitant una sessió d’assecat abans d’entrar o, fins i tot, un bany calentó si s’ha mullat en excés.

Arribar a casa cansat i tranquil és la millor manera de reduir l’estrés que per a molts gossos això suposa. Cal assecar-los per evitar que baixin les seves defenses o agafin un refredat.

 

7. Després del passeig, descans

Després de passeig i de l’assecat, cal oferir-li un llit en una zona calenta de la casa, sense corrents d’aire ni humitat, on pugui descansar tranquil.

 

 

Les mascotes no desenvolupen cap paper en el Coronavirus

Diverses fonts científiques apunten que les mascotes no participen en la transmissió del virus Covid-19 i tampoc poden contagiar-se ni patir la malaltia.

“LES MASCOTES NO DESENVOLUPEN CAP PAPER EN LA MALALTIA GENERADA PEL CORONAVIRUS”

De coronavirus hi ha de molts tipus, alguns d’ells sí que afecten a les mascotes, com és el virus del PIF però no tenen res a veure (pertanyen a diferents grups taxonòmics) amb el virus Covid-19 que està ocasionant l’actual pandèmia entre els ésser humans.

L’única situació que es podria donar és que la mascota actuï com a superfície (com ho pot fer un taulell, un bitllet, moneda, etc). Aquesta situació s’anomena “portador passiu”. En aquest cas, les mesures que s’ha de prendre són les mateixes que per altres escenaris, és a dir, rentar-se les mans després de tocar els animals i evitar tocar-se la boca, ulls i nas.

Un altre escenari que es pot donar és que una persona infectada tingui una mascota. En aquest cas, la cura de l’animal podria delegar-se a alguna altra persona (família i amics). Si aquest cas no fos possible, s’ha de prendre mesures com l’ús de mascaretes per part del propietari (en cap cas es col·locarà una mascareta a l’animal).

En el cas que hagi d’anar al veterinari, o bé va acompanyat d’alguna altra persona previ avís al veterinari, o bé, es fa ús del servei de recollida a domicili que faciliten molts centres (inclòs l’Hospital Veterinari Garbí).

 

La responsabilitat, col·laboració i sentit de col·lectiu permetrà fer front a aquesta crisi que ens afecta a tots i cadascú de nosaltres.

Per a qualsevol dubte ens podeu trucar al 937591570 i us informarem.

Moltes gràcies per confiar en nosaltres.

La processonària de pi, què cal saber?

   

 

A causa de les altes temperatures i del vent d’aquestes últimes setmanes ja fa dies que comencem a veure les primeres “fileres” d’eruga processionària per la zona del Maresme.

La processionària de pi (Thaumetopoea pityocampa) és un tipus d’eruga considerada una de les plagues més importants dels pins. Es mouen en filera, una per una, com si d’una processó es tractés, fet que desperta la curiositat de gossos i nens.

 

Com afecta la “processionària” a les nostres mascotes?

El contacte d’aquesta eruga amb la pell provoca una reacció al·lèrgica aguda, que si no es tracta amb rapidesa, pot provocar danys greus. En pocs minuts podrem observar una inflamació a la zona que ha entrat en contacte amb ella (generalment a la cara i/o  llengua), provocant dificultat per respirar, hipersalivació, es grata amb les potes la zona del musell, llegua inflamada amb taques morades, febre,…, i si no es tracta amb rapidesa, pot haver necrosi (teixit mort) de la zona afectada, molt freqüent en la zona de la llengua.

 

Què fer si el nostre gos entra en contacte amb l’eruga processionària?

El verí de l’eruga pot afectar ràpidament les mucoses i la llengua de la vostra mascota. És per això, que cal acudir immediatament al vostre veterinari, com més aviat es tractin els símptomes millor serà el pronòstic.

Si no estem segurs que hi hagi hagut contacte, però sabem que n’hi ha per la zona i veiem salivació intensa, que es grata excessivament la cara, infamació als llavis, morro,…, no dubteu ni un minut i aneu ràpidament al teu veterinari.

 

 Com podem evitar l’eruga processionària?

Eviteu passejar en zones on hi hagi pinedes quan comencen a pujar les temperatures (generalment primavera i tardor, però ara ja en podem veure). No cal deixar de gaudir de les passejades amb els nostres gossos, només hem de buscar alternatives pels mesos més problemàtics.

Si en veiem, no trepitjar, els pèls urticants es podrien deixar anar a l’aire i podríem notar els efectes nosaltres mateixos. En cas de fer-ho per accident, rentar el calçat amb aigua abans d’entrar a casa, per evitar el possible contacte del verí amb gossos o nens.

Disfrutar de la neu amb les vostres mascotes

Alguns consells per disfrutar de la neu amb les nostres mascotes

Quina alegria per als amants de la neu que els primers flocs hagin caigut al Novembre.
El Pirineu ja està cobert per una capa blanca que convida a gaudir de la
muntanya tant o més que a l’estiu. Les nostres mascotes poden pasar-s’ho d’allò
més bé gaudint de corredisses per sobre del polsim de neu.

És important que tinguem en compte que ells no porten sabates! Les peülles de les nostres mascotes contacten directament amb la neu. I si és cert que algunes races estan preparades per aguantar baixes temperatures i el contacte directe amb la neu o el gel, d’altres, haurem de protegir-les nosaltres.

Aquelles races de pèl llarg ho tindran més senzill a l’hora d’aclimatar-se, no
obstant això, aquelles que no estiguin acostumades, haurem de cobrir les seves peülles amb
una crema protectora del fred.

 

Els animals de pèl curt o gossos petits haurien d’anar coberts amb algun tipus
d’abric que eviti la pèrdua de la temperatura corporal, però no ens hem d’oblidar
de les peülles que hauran d’anar cobertes amb botins especialitzats.

Si el teu gos no està acostumat a la neu i decidiu endinsar-vos en aquest
meravellós món de la muntanya, recomanem una aclimatació progressiva i utilizar
premis per tal de fer més amè un primer contacte.

Els gossos no regulen la temperatura de la mateixa manera que nosaltres, per això
és molt important que si han de fer front a temperatures extremes, estiguin en
moviment constant. No deixar mai un gos lligat a la intempèrie que no es pugui
protegir ni moure, ja que podríem provocar-li una hipotèrmia.

 

Des de l’Hospital Veterinari Garbí us animem a practicar tota classe d’esports a l’aire
lliure i a la muntanya, a l’hivern és fantàstica per a compartir amb les nostres
mascotes! I per a qualsevol dubte o urgència que tingueu, ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a veure a la Carretera NII km 643 de Cabrera de Mar.

Esperem que aquests dies festius pugueu gaudir molt amb les vostres mascotes!

Tos de les Gosseres, què és, símptomes i prevenció

Enrere queden els dies calorosos de sol i platja, de banys a llacs o gorgs, d’excursions per la muntanya i nits de bivac a l’aire lliure. I és que ara ens ve una altra època maca de l’any, la tardor. Les temperatures ja estan baixant i ja podem presentar els primers símptomes de refredats.

En les nostres mascotes també pot aparèixer aquesta simptomatologia de tos, mocs i conjuntivitis. Sovint ens trobem a la consulta a propietaris que ens truquen o ens vénen a veure espantats perquè la seva mascota sembla que “s’hagi clavat alguna cosa al coll i ho vulgui treure”.
Els gossos poden presentar una tos seca que, sovint, acaba amb un vòmit blanc espumós molt dens com si fos clara d’ou muntada a punt de neu. Aquesta espuma no és un vòmit real sinó que és una secreció traqueal que es produeix quan hi ha inflamació.

 

Què és la tos de les gosseres?

Aquests refredats estan produïts per un virus que es replica a la mucosa del coll i causa inflamació de les vies aèries altes. Al ser un teixit inflamat és fàcil que els bacteris que es troben de manera habitual al tracte respiratori proliferin i causin infeccions secundàries. A causa de la inflamació, també poden aparèixer dècimes de febre i malestar i, en algunes ocasions,  podria desencadenar en una neumonia.

Com es diagnostica?

En el protocol de diagnòstic d’aquesta malaltia és important realitzar una bona exploració física amb una auscultació meticulosa per tal de detectar afectació pulmonar.
Es fa ús de la radiografia digital per tal d’aprofundir més en les patologies que produeixen tos i que poden ser més greus.

 

Tractament

La tos de les gosseres sol ser una malaltia lleu, autolimitant (que es cura sola) però que pot ser molt alarmant pel propietari i pot tardar temps en desaparèixer. Sovint els professionals administren antiinflamatoris i antibiòtics (en cas que es compliqui amb infecció bacteriana o en sigui la causa) per millorar el benestar del pacient. Es recomana fer repòs i evitar situacions d’estrés.

 

Prevenció

Existeixen al mercat vacunes per tal de combatre aquesta malaltia tot i que, fins al moment, la seva eficàcia és reduïda. El més aconsellable és que en èpoques on solen haver-hi brots s’evitin zones d’aglomeració de gossos com ara els pipicans.

Si apareixen símptomes com els que hem descrit es recomana que un veterinari revisi la seva mascota.

 

Per a més informació ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a veure a la Carretera NII km 643 de Cabrera de Mar. A l’Hospital Veterinari Garbí estem les 24 hores del dia els 365 dies de l’any a la disposició de les vostres mascotes.

Què és la Leishmaniosi i com prevenir-la

Què és la Leishmaniosi canina?

La Leishmaniosi és una malaltia infecciosa causada per un paràsit (protozoo microscòpic) anomenat Leishmania, transmès a través de la picada del famós mosquit Flebotom. La Leishmaniosi pot arribar a ser molt greu si no es tracta, arribant a afectar a tots els òrgans i en casos greus, fins i tot causar la mort. És per això que prevenir aquesta malaltia és molt important.

 

 

Quins són els símptomes de la Leishmaniosi?

Els símptomes de la Leishmaniosi poden ser molt variats, i no tots els gossos que pateixen aquesta enfermetat presenten les mateixes lesions.

El símptoma més habitual és la pèrdua de pèl en zones com les orelles, la cua, al voltant dels ulls o el nas. També ferides a la pell, especialment en el cap i les potes, en àrees que estan en contacte amb el terra quan el gos està tumbat o sentat. A mesura que l’enfermetat va avançant, l’animal va perdent pes (tot i que segueix menjant amb normalitat), i en molts casos, apareixen símptomes relacionats amb insuficiència renal. Altres símptomes associats a la leishmaniosi són el sobrecreixement de les ungles, lesions oculars, diarrees, anèmia, problemes articulars, entre d’altres.

Si creus que el teu gos pot patir Leishmaniosi és important anar al teu veterinari el més aviat possible per poder realitzar-li les proves pertinents per a diagnosticar i tractar la malaltia.

 

Com puc prevenir la Leishmaniosi?

La millor manera de combatre aquesta malaltia és mitjançant la prevenció. Existeixen molts productes que t’ajudaran a protegir a la teva mascota. Actualment no n’existeix cap que ofereixi una protecció 100% contra la picada del mosquit Flebotom, però si extremem les mesures de precaució i prevenció, podem aconseguir una protecció del 95%.

Aquestes mesures són:

  • Utilitzar pipetes i/o collars repelents. És important consultar al teu veterinari si el que esteu utilitzant protegeix del paràsit de la Leishmania.
  • Utilitzar la vacuna preventiva contra la Leishmania. Si encara no la coneixes ens podeu trucar al 93 759 15 70 i us informarem.
  • Evitar que dormi a l’exterior durant els mesos de més calor.
  • Utilitzar repelents de mosquits i mosquiteres.

 

En què consisteix el tractament contra la Leishmaniosi?

La Leishmaniosi és una malaltia greu si no es tracta a temps i no existeix una cura definitiva, és per això, que és tan important prevenir.

El tractament de la Leishmaniosi és un tractament per a tota la vida i cada animal ha de ser diagnosticat i tractat de manera específica. No tots els gossos responen de la mateixa manera. Actualment els tractaments utilitzats aconsegueixen disminuir i controlar la simptomatologia significativament.

 

Què li passarà al meu gos que té Leishmaniosi?

Cada animal evoluciona de manera diferent, però si es segueix el tractament correctament, en molts casos la recuperació pot ser pràcticament definitiva. La Leishmaniosi no té cura, però amb el tractament adequat alguns gossos són capaços de controlar la infecció durant tota la seva vida i no tornar a mostrar símptomes de la malaltia.

En altres casos, els gossos semblen completament recuperats la major part del temps, però en algun moment de la seva vida recauen mostrant de nou símptomes de la Leishmaniosi.

En algun cas, si no es detecta a temps la patologia o l’animal no respon correctament al tractament, pot ser que la Leishmaniosi hagi afectat ja òrgans vitals de l’animal i, això pot arribar a desencadenar la mort de l’animal.

 

És molt important prendre mesures de prevenció per a disminuir el risc de contraure aquesta malaltia durant tot l’any, i extremar aquestes precaucions durant els mesos de més calor. Prevenir és la millor cura contra la Leishmaniosi.

 

A l’Hospital Veterinari Garbí lluitem cada dia per aconseguir 0 malalts de Leishmania l’any 2020. Per això, per tal de garantir la millor salut per a les vostres mascotes, iniciem la campanya de detecció precoç i prevenció d’aquesta malaltia. D’aquesta manera podrem administrar un tractament més eficaç en aquells animals que malauradament s’hagin infectat durant els mesos d’estiu i podrem iniciar una correcta prevenció front la malaltia en el 2020.

Per a més informació podeu trucar 93 759 15 70, hospital veterinari obert les 24 hores.

Els gossos i la por a les tempestes i als trons

La fòbia als trons i llampecs és molt comú en els gossos i rep el nom de Brontofòbia. Segons un estudi realitat a la Universitat de Pensilvània (EE. UU.), entre un 15% i un 30% dels gossos tenen por a les tempestes.

Els gossos tenen més oïde que nosaltres, el que fa que sentin el soroll dels trons amb molta més intensitat. Normalment sabem que tenen por als trons o a les tempestes perquè s’amaguen, borden, rasquen, o fins i tot, s’orinen a sobre.

 

Què podem fer per calmar a un gos amb por a les tempestes?

A continuació us deixem alguns consells que ajudaran a calmar a la vostra mascota en cas de que pateixi fòbia als trons i als llampecs.

 

Estar tranquil i amb naturalitat al seu costat.

Si esteu nerviosos o intranquils el vostre gos ho detectarà i es posarà encara més neguitós.  No el castigueu per estar nerviós, només faria que tingués més por i ansietat.

Tampoc l’acaricieu o intenteu tranquilitzar-lo amb excés, ja que li ensenyaria que la seva conducta poruga resulta agradable i bona per a tu. És molt important estar tranquil i actuar amb normalitat.

 

Deixa que el teu gos s’amagui on vulgui

Els trons són sorolls forts i intensos per a ells (encara més que per a nosaltres). És probable que la vostra mascota busqui un refugi on amagar-se i sentir-se protegit (el seu llitet, sota el vostre llit, darrere del sofà,…), un lloc on s’amortigüi el so dels trons i no vegi els llampecs. En cas de no tenir refugi podeu ajudar-lo a buscar-ne un. Poseu el seu llitet on ell es senti més segur.

 

Si té una joguina preferida, porta-li al seu refugi

Mossegar un peluix el relaxarà mentalment i l’ajudarà a alliberar la seva ansietat. També podeu fer junts jocs de buscar abans i durant la tempesta, ajudarà a oblidar-se’n i a concentrar-se en el joc. Si la vostra mascota està massa espantada per a participar en el joc, espereu i torneu a intentar-ho més tard. És important no deixar que la por acapari tota la seva atenció durant la tempesta.

Música de fons, música instrumental i relaxant faran que no percebeixi amb tanta intensitat el soroll dels trons.

 

Insensibilitzar a la vostra mascota al so dels trons o als llampecs no és fàcil i és possible que necessiti l’ajuda d’un veterinari o un especialista per a solucionar-ho. La insensilització ha de ser un procés gradual i sol ser llarg. La vostra mascota ha d’acostumar-se al so dels trons i veure que és algo normal.

Esperem que aquests consells us ajudin i que amb paciència i molt d’amor aconseguiu que les vostres mascotes estiguin tranquiles en dies de tempesta. Per a més informació ens podeu trucar al 93 759 15 70 i demanar una cita.

 

El teu gos té por als petards? Consells que l’ajudaran

Ja queda poquet per l’esperada nit de Sant Joan, època en que grans i petits es diverteixen amb els petards, però algunes de les nostres mascotes ho passen malament. Què puc fer per a calmar al meu gos en època de petards? Aquesta és una pregunta molt freqüent, especialment quan s’acosta la revetlla de Sant Joan.

Els gossos i els gats tenen el sistema auditiu més desenvolupat que el nostre i són molt més sensibles als sorolls. És per això, que el nostre gos o gat pot sentir pànic als petards i, fins i tot, sentir dolor.

 

Consells per a calmar la por als petards

Devant la possilitat de que la nostra mascota reaccioni malament als sorolls dels petards, és necessari prendre certes precaucions:

  • La nit de Sant Joan, mantenir a la nostra mascota dins de casa, a poder ser en una habitació tranquil·la i aïllada del soroll, amb les seves joguines, un lloc on es senti particularment agust.
  • Tenint en compte que en aquesta època de petards mai saps quan algú pot encendre un petard, és recomanable anar amb molt de compte al passejar al nostre gos, és fàcil que en sentir un petard s’espanti i pugui sortir corrents.
  • També és bona idea passejar al vostre gos abans de que arribi a la nit, en una hora que sapiguem que no hi ha massa gent tirant petards i de màxim soroll quotidià, sempre lligat amb corretja per evitar que s’espanti i surti corrents en sentir un petard.

 

Si és la primera nit de Sant Joan de la nostra mascota, és molt probable que en sentir un soroll fort  vingui a buscar refugi amb nosaltres. En aquest moment, hem de mantenir-nos tranquils i intentar transmetra-li aquesta mateixa sensació al nostre gos, amb normalitat. Si intentem tranquilitzar-los amb mimos i carícies, és molt possible que el gos, davant un estímul positiu com són les carícies, dramatitzi la situació, i per tant, mostrarà més conducta de por.

És important no reforçar, sense voler, aquest comportament que volem evitar. Hem d’intentar que senti que no té perquè preocupar-se.

 

Productes que et poden ajudar

Existeixen productes que poden ajudar a que la nostra mascota superi la por als petards i ensenyar-li a tolerar la por al soroll.

En casos lleus, serà suficient utilizar feromones sintètiques, unes substàncies que alliberen els animals en certes situacions i que produeixen plaer. En el gos, per exemple, s’utilitza una feromona que allibera la mare quan dona de mamar als cadells i els hi provoca benestar i quietud. Aquest producte s’ha d’aplicar uns dies abans en l’ambient, i no té cap efecte sobre les persones.

En casos més greus, és recomanable consultar amb el vostre veterinari per a que us recepti un tractament tranquil·litzador i que ajudi a combatre l’ansietat provocada pels sorolls forts.

 

És important no utilitzar productes com la Acepromacina, que el que fan és immobilitzar a l’animal però no disminueixen la percepció dels sorolls ni tranquilitzen, el que provoca un augment del sentiment de por transformant-lo en pànic, ja que segueixen sentint por als petards però no es poden moure.

 

Escullis la opció que escullis, és important consultar amb el vostre veterinari. Si teniu qualsevol dubte també ens podeu trucar al 93 759 15 70 a l’Hospital Veterinari Garbí, oberts les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, sempre preparats per a qualsevol urgència veterinària que pugui tenir la vostra mascota. Bona revetlla de Sant Joan!

El cop de calor – Prevenció, causes, símptomes i tractament

Ja arriba el bon temps i la calor, i ara més que mai, ens ve de gust sortir i disfrutar de la muntanya o la platja, però hem de tenir en compte que és en aquesta època quan hem de vigilar que la nostra mascota no pateixi un cop de calor.

 

Què és un cop de calor?

Un cop de calor és una reacció que es produeix quan la temperatura corporal de la nostra mascota augmenta molt ràpidament i el seu organisme no és capaç de compensar-la, fet que produeix una disfunció multiorgànica que, fins i tot, pot provocar la mort de l’animal.

Les nostres mascotes no termo regulen igual que nosaltres. En el cas dels gossos, no disposen de glàndules sudorípares repartides pel cos, únicament poden regular la seva temperatura mitjançant els panteixos i eliminar la suor a traves dels coixinets de les seves potes. Aquests fets fan que si la seva temperatura corporal augmenta considerablement, puguin patir un cop de calor, i les seves conseqüències poden ser irreversibles.

 

Com evitar un cop de calor

Per prevenir que la nostra mascota pateixi un cop de calor, hem d’evitar passejos i esforços en hores de molta calor, especialment en mascotes amb problemes d’insuficiència respiratòria o cardiòpates.

També és important protegir a les nostres mascotes de la calor, proporcionar-lis ombra, mai deixar-los en un lloc tancat amb poca ventil·lació en hores de sol. No deixeu mai al vostre gos al cotxe sol.

Durant els passejos, recordeu portar sempre aigua fresca.

Reduiu l’exercici després de menjar. Sempre és millor donar-li el menjar al tornar del passeig.

 

Símptomes del cop de calor

Uns dels símptomes més evidents del cop de calor són l’acceleració del ritme cardíac del gos, panteixos amb babes, i una respiració molt rápida i nerviosa.

La temperatura corporal d’un gos és de 38ºC – 39ºC. Si està patint un cop de calor, pot arribar a més de 41ºC.

Un cop de calor produeix una disminució de sucres i sals. És freqüent que pugui presentar temblors, debilitat muscular i falta d’equilibri. En alguns casos fins i tot vòmits i diarrees.

Degut a la falta d’oxigenació a la sang, les seves mucoses i encies poden tenir un color blavós.

Si no actuem amb rapidesa, el nostre gos podria perdre la consciència, patir danys com hemorràgies, insuficiència renal o hepàtica, o fins i tot, un fallo multiorgànic.

 

Què fer amb un cop de calor

Devant la sospita de que el nostre gos està patint un cop de calor hem d’actuar de manera ràpida i eficient. Mentres contactem amb el nostre veterinari, podem aplicar-li uns primers auxilis que evitaran danys majors:

  • Moure a l’animal a una zona amb ombra i on corri l’aire.
  • Mullar-li els coixinets amb aigua
  • Aplicar-li aigua freda al nas, zona axilar i zona inguinal
  • Intentar que begui aigua a temperatura ambient en petites quantitats, perquè vagi estabilitzant els seus nivells d’hidratació.

És molt important que la seva temperatura corporal baixi poc a poc, amb molt de compte, ja que si baixés de forma molt brusca podria ser contraproduent i, fins i tot, causar-li la mort. Per això, és important:

  • No fer banys d’aigua freda o posar-lo a una banyera de cop
  • No donar-li de beure aigua freda si l’animal està molt agitat o inconscient

És molt important acudir al veterinari més proper perquè puguin atendre a la nostra mascota d’urgència encara que pensem que la situació està controlada. Poden aparèixer conseqüències fins a 72 hores després de patir el cop de calor.

 

Si creieu que la vostra mascota pot estar patint un cop de calor, ens podeu trucar al 93 759 15 70 i us informarem dels passos a seguir. L’Hospital Veterinari Garbí (hospital de referència al Maresme) està obert les 24 hores, sempre preparats per a qualsevol urgència veterinària que pugui tenir la teva mascota.

Compte amb les espigues!

Un dels motius de consulta d’urgències veterinàries molt freqüent amb l’arribada de la calor són els problemes causats per les espigues, que no només afecten gossos i gats que vagin al camp, també podem trobar espigues als parcs, solars i zones urbanitzades.

Les espigues tenen una forma serrada i punxant que els hi permeten clavar-se amb molta facilitat, i a la vegada, que sigui molt difícil que surtin o es desclavin per si soles, penetrant més i més amb el temps.

 

Quins símptomes poden aparèixer i quins on els llocs més freqüents on es poden trobar?

Espigues a l’interior de les oïdes i ulls:

  • Sacseig i moviments bruscos del cap
  • Inclinació del cap a un costat
  • Orella més baixa en el costat afectat
  • Dolor si toquem la base de l’orella
  • Otitis oïda extern
  • Perforació del timpà
  • Inflamació de l’ull
  • Úlceres corneals

Si l’espiga es troba a les fosses nasals:

  • Esternuts constants i forts
  • Arruga el morro i el rasca contra objectes o el terra
  • Sagnat per les fosses nasals

També podem trobar espigues a les zones interdigitals (entre els dits) o a la zona plantar.

 

És important que després d’un passeig pel camp o una zona d’espigues revisem bé totes aquelles “zones problemàtiques”. Hi ha zones difícils de comprovar. Si la seva mascota comença a sacsejar el cap bruscament, a rascar-se l’ull, o a esternudar de forma continuada, és possible que tingui una espiga a l’oïda, ull o nas respectivament. En aquest cas, per poder extreure l’espiga, haurà d’acudir al seu veterinari d’urgències el més aviat possible i, així, evitar complicacions. Si esperem, l’espiga haurà anat profunditzant i clavant-se més, sent més difícil la seva extracció i provocant infeccions i altres problemes més greus (fístules, perforació del timpà o úlceres a la còrnia de l’ull).

 

Si teniu qualsevol dubte o sospita de que el vostre gos o gat es pot haver clavat una espiga, ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a l’Hospital Veterinari Garbí, oberts les 24 hores per a qualsevol urgència que pugui tenir la vostra mascota.