Arxiu de categories Consells

Disfrutar de la neu amb les vostres mascotes

Alguns consells per disfrutar de la neu amb les nostres mascotes

Quina alegria per als amants de la neu que els primers flocs hagin caigut al Novembre.
El Pirineu ja està cobert per una capa blanca que convida a gaudir de la
muntanya tant o més que a l’estiu. Les nostres mascotes poden pasar-s’ho d’allò
més bé gaudint de corredisses per sobre del polsim de neu.

És important que tinguem en compte que ells no porten sabates! Les peülles de les nostres mascotes contacten directament amb la neu. I si és cert que algunes races estan preparades per aguantar baixes temperatures i el contacte directe amb la neu o el gel, d’altres, haurem de protegir-les nosaltres.

Aquelles races de pèl llarg ho tindran més senzill a l’hora d’aclimatar-se, no
obstant això, aquelles que no estiguin acostumades, haurem de cobrir les seves peülles amb
una crema protectora del fred.

 

Els animals de pèl curt o gossos petits haurien d’anar coberts amb algun tipus
d’abric que eviti la pèrdua de la temperatura corporal, però no ens hem d’oblidar
de les peülles que hauran d’anar cobertes amb botins especialitzats.

Si el teu gos no està acostumat a la neu i decidiu endinsar-vos en aquest
meravellós món de la muntanya, recomanem una aclimatació progressiva i utilizar
premis per tal de fer més amè un primer contacte.

Els gossos no regulen la temperatura de la mateixa manera que nosaltres, per això
és molt important que si han de fer front a temperatures extremes, estiguin en
moviment constant. No deixar mai un gos lligat a la intempèrie que no es pugui
protegir ni moure, ja que podríem provocar-li una hipotèrmia.

 

Des de l’Hospital Veterinari Garbí us animem a practicar tota classe d’esports a l’aire
lliure i a la muntanya, a l’hivern és fantàstica per a compartir amb les nostres
mascotes! I per a qualsevol dubte o urgència que tingueu, ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a veure a la Carretera NII km 643 de Cabrera de Mar.

Esperem que aquests dies festius pugueu gaudir molt amb les vostres mascotes!

Tos de les Gosseres, què és, símptomes i prevenció

Enrere queden els dies calorosos de sol i platja, de banys a llacs o gorgs, d’excursions per la muntanya i nits de bivac a l’aire lliure. I és que ara ens ve una altra època maca de l’any, la tardor. Les temperatures ja estan baixant i ja podem presentar els primers símptomes de refredats.

En les nostres mascotes també pot aparèixer aquesta simptomatologia de tos, mocs i conjuntivitis. Sovint ens trobem a la consulta a propietaris que ens truquen o ens vénen a veure espantats perquè la seva mascota sembla que “s’hagi clavat alguna cosa al coll i ho vulgui treure”.
Els gossos poden presentar una tos seca que, sovint, acaba amb un vòmit blanc espumós molt dens com si fos clara d’ou muntada a punt de neu. Aquesta espuma no és un vòmit real sinó que és una secreció traqueal que es produeix quan hi ha inflamació.

 

Què és la tos de les gosseres?

Aquests refredats estan produïts per un virus que es replica a la mucosa del coll i causa inflamació de les vies aèries altes. Al ser un teixit inflamat és fàcil que els bacteris que es troben de manera habitual al tracte respiratori proliferin i causin infeccions secundàries. A causa de la inflamació, també poden aparèixer dècimes de febre i malestar i, en algunes ocasions,  podria desencadenar en una neumonia.

Com es diagnostica?

En el protocol de diagnòstic d’aquesta malaltia és important realitzar una bona exploració física amb una auscultació meticulosa per tal de detectar afectació pulmonar.
Es fa ús de la radiografia digital per tal d’aprofundir més en les patologies que produeixen tos i que poden ser més greus.

 

Tractament

La tos de les gosseres sol ser una malaltia lleu, autolimitant (que es cura sola) però que pot ser molt alarmant pel propietari i pot tardar temps en desaparèixer. Sovint els professionals administren antiinflamatoris i antibiòtics (en cas que es compliqui amb infecció bacteriana o en sigui la causa) per millorar el benestar del pacient. Es recomana fer repòs i evitar situacions d’estrés.

 

Prevenció

Existeixen al mercat vacunes per tal de combatre aquesta malaltia tot i que, fins al moment, la seva eficàcia és reduïda. El més aconsellable és que en èpoques on solen haver-hi brots s’evitin zones d’aglomeració de gossos com ara els pipicans.

Si apareixen símptomes com els que hem descrit es recomana que un veterinari revisi la seva mascota.

 

Per a més informació ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a veure a la Carretera NII km 643 de Cabrera de Mar. A l’Hospital Veterinari Garbí estem les 24 hores del dia els 365 dies de l’any a la disposició de les vostres mascotes.

Què és la Leishmaniosi i com prevenir-la

Què és la Leishmaniosi canina?

La Leishmaniosi és una malaltia infecciosa causada per un paràsit (protozoo microscòpic) anomenat Leishmania, transmès a través de la picada del famós mosquit Flebotom. La Leishmaniosi pot arribar a ser molt greu si no es tracta, arribant a afectar a tots els òrgans i en casos greus, fins i tot causar la mort. És per això que prevenir aquesta malaltia és molt important.

 

 

Quins són els símptomes de la Leishmaniosi?

Els símptomes de la Leishmaniosi poden ser molt variats, i no tots els gossos que pateixen aquesta enfermetat presenten les mateixes lesions.

El símptoma més habitual és la pèrdua de pèl en zones com les orelles, la cua, al voltant dels ulls o el nas. També ferides a la pell, especialment en el cap i les potes, en àrees que estan en contacte amb el terra quan el gos està tumbat o sentat. A mesura que l’enfermetat va avançant, l’animal va perdent pes (tot i que segueix menjant amb normalitat), i en molts casos, apareixen símptomes relacionats amb insuficiència renal. Altres símptomes associats a la leishmaniosi són el sobrecreixement de les ungles, lesions oculars, diarrees, anèmia, problemes articulars, entre d’altres.

Si creus que el teu gos pot patir Leishmaniosi és important anar al teu veterinari el més aviat possible per poder realitzar-li les proves pertinents per a diagnosticar i tractar la malaltia.

 

Com puc prevenir la Leishmaniosi?

La millor manera de combatre aquesta malaltia és mitjançant la prevenció. Existeixen molts productes que t’ajudaran a protegir a la teva mascota. Actualment no n’existeix cap que ofereixi una protecció 100% contra la picada del mosquit Flebotom, però si extremem les mesures de precaució i prevenció, podem aconseguir una protecció del 95%.

Aquestes mesures són:

  • Utilitzar pipetes i/o collars repelents. És important consultar al teu veterinari si el que esteu utilitzant protegeix del paràsit de la Leishmania.
  • Utilitzar la vacuna preventiva contra la Leishmania. Si encara no la coneixes ens podeu trucar al 93 759 15 70 i us informarem.
  • Evitar que dormi a l’exterior durant els mesos de més calor.
  • Utilitzar repelents de mosquits i mosquiteres.

 

En què consisteix el tractament contra la Leishmaniosi?

La Leishmaniosi és una malaltia greu si no es tracta a temps i no existeix una cura definitiva, és per això, que és tan important prevenir.

El tractament de la Leishmaniosi és un tractament per a tota la vida i cada animal ha de ser diagnosticat i tractat de manera específica. No tots els gossos responen de la mateixa manera. Actualment els tractaments utilitzats aconsegueixen disminuir i controlar la simptomatologia significativament.

 

Què li passarà al meu gos que té Leishmaniosi?

Cada animal evoluciona de manera diferent, però si es segueix el tractament correctament, en molts casos la recuperació pot ser pràcticament definitiva. La Leishmaniosi no té cura, però amb el tractament adequat alguns gossos són capaços de controlar la infecció durant tota la seva vida i no tornar a mostrar símptomes de la malaltia.

En altres casos, els gossos semblen completament recuperats la major part del temps, però en algun moment de la seva vida recauen mostrant de nou símptomes de la Leishmaniosi.

En algun cas, si no es detecta a temps la patologia o l’animal no respon correctament al tractament, pot ser que la Leishmaniosi hagi afectat ja òrgans vitals de l’animal i, això pot arribar a desencadenar la mort de l’animal.

 

És molt important prendre mesures de prevenció per a disminuir el risc de contraure aquesta malaltia durant tot l’any, i extremar aquestes precaucions durant els mesos de més calor. Prevenir és la millor cura contra la Leishmaniosi.

 

A l’Hospital Veterinari Garbí lluitem cada dia per aconseguir 0 malalts de Leishmania l’any 2020. Per això, per tal de garantir la millor salut per a les vostres mascotes, iniciem la campanya de detecció precoç i prevenció d’aquesta malaltia. D’aquesta manera podrem administrar un tractament més eficaç en aquells animals que malauradament s’hagin infectat durant els mesos d’estiu i podrem iniciar una correcta prevenció front la malaltia en el 2020.

Per a més informació podeu trucar 93 759 15 70, hospital veterinari obert les 24 hores.

Els gossos i la por a les tempestes i als trons

La fòbia als trons i llampecs és molt comú en els gossos i rep el nom de Brontofòbia. Segons un estudi realitat a la Universitat de Pensilvània (EE. UU.), entre un 15% i un 30% dels gossos tenen por a les tempestes.

Els gossos tenen més oïde que nosaltres, el que fa que sentin el soroll dels trons amb molta més intensitat. Normalment sabem que tenen por als trons o a les tempestes perquè s’amaguen, borden, rasquen, o fins i tot, s’orinen a sobre.

 

Què podem fer per calmar a un gos amb por a les tempestes?

A continuació us deixem alguns consells que ajudaran a calmar a la vostra mascota en cas de que pateixi fòbia als trons i als llampecs.

 

Estar tranquil i amb naturalitat al seu costat.

Si esteu nerviosos o intranquils el vostre gos ho detectarà i es posarà encara més neguitós.  No el castigueu per estar nerviós, només faria que tingués més por i ansietat.

Tampoc l’acaricieu o intenteu tranquilitzar-lo amb excés, ja que li ensenyaria que la seva conducta poruga resulta agradable i bona per a tu. És molt important estar tranquil i actuar amb normalitat.

 

Deixa que el teu gos s’amagui on vulgui

Els trons són sorolls forts i intensos per a ells (encara més que per a nosaltres). És probable que la vostra mascota busqui un refugi on amagar-se i sentir-se protegit (el seu llitet, sota el vostre llit, darrere del sofà,…), un lloc on s’amortigüi el so dels trons i no vegi els llampecs. En cas de no tenir refugi podeu ajudar-lo a buscar-ne un. Poseu el seu llitet on ell es senti més segur.

 

Si té una joguina preferida, porta-li al seu refugi

Mossegar un peluix el relaxarà mentalment i l’ajudarà a alliberar la seva ansietat. També podeu fer junts jocs de buscar abans i durant la tempesta, ajudarà a oblidar-se’n i a concentrar-se en el joc. Si la vostra mascota està massa espantada per a participar en el joc, espereu i torneu a intentar-ho més tard. És important no deixar que la por acapari tota la seva atenció durant la tempesta.

Música de fons, música instrumental i relaxant faran que no percebeixi amb tanta intensitat el soroll dels trons.

 

Insensibilitzar a la vostra mascota al so dels trons o als llampecs no és fàcil i és possible que necessiti l’ajuda d’un veterinari o un especialista per a solucionar-ho. La insensilització ha de ser un procés gradual i sol ser llarg. La vostra mascota ha d’acostumar-se al so dels trons i veure que és algo normal.

Esperem que aquests consells us ajudin i que amb paciència i molt d’amor aconseguiu que les vostres mascotes estiguin tranquiles en dies de tempesta. Per a més informació ens podeu trucar al 93 759 15 70 i demanar una cita.

 

El teu gos té por als petards? Consells que l’ajudaran

Ja queda poquet per l’esperada nit de Sant Joan, època en que grans i petits es diverteixen amb els petards, però algunes de les nostres mascotes ho passen malament. Què puc fer per a calmar al meu gos en època de petards? Aquesta és una pregunta molt freqüent, especialment quan s’acosta la revetlla de Sant Joan.

Els gossos i els gats tenen el sistema auditiu més desenvolupat que el nostre i són molt més sensibles als sorolls. És per això, que el nostre gos o gat pot sentir pànic als petards i, fins i tot, sentir dolor.

 

Consells per a calmar la por als petards

Devant la possilitat de que la nostra mascota reaccioni malament als sorolls dels petards, és necessari prendre certes precaucions:

  • La nit de Sant Joan, mantenir a la nostra mascota dins de casa, a poder ser en una habitació tranquil·la i aïllada del soroll, amb les seves joguines, un lloc on es senti particularment agust.
  • Tenint en compte que en aquesta època de petards mai saps quan algú pot encendre un petard, és recomanable anar amb molt de compte al passejar al nostre gos, és fàcil que en sentir un petard s’espanti i pugui sortir corrents.
  • També és bona idea passejar al vostre gos abans de que arribi a la nit, en una hora que sapiguem que no hi ha massa gent tirant petards i de màxim soroll quotidià, sempre lligat amb corretja per evitar que s’espanti i surti corrents en sentir un petard.

 

Si és la primera nit de Sant Joan de la nostra mascota, és molt probable que en sentir un soroll fort  vingui a buscar refugi amb nosaltres. En aquest moment, hem de mantenir-nos tranquils i intentar transmetra-li aquesta mateixa sensació al nostre gos, amb normalitat. Si intentem tranquilitzar-los amb mimos i carícies, és molt possible que el gos, davant un estímul positiu com són les carícies, dramatitzi la situació, i per tant, mostrarà més conducta de por.

És important no reforçar, sense voler, aquest comportament que volem evitar. Hem d’intentar que senti que no té perquè preocupar-se.

 

Productes que et poden ajudar

Existeixen productes que poden ajudar a que la nostra mascota superi la por als petards i ensenyar-li a tolerar la por al soroll.

En casos lleus, serà suficient utilizar feromones sintètiques, unes substàncies que alliberen els animals en certes situacions i que produeixen plaer. En el gos, per exemple, s’utilitza una feromona que allibera la mare quan dona de mamar als cadells i els hi provoca benestar i quietud. Aquest producte s’ha d’aplicar uns dies abans en l’ambient, i no té cap efecte sobre les persones.

En casos més greus, és recomanable consultar amb el vostre veterinari per a que us recepti un tractament tranquil·litzador i que ajudi a combatre l’ansietat provocada pels sorolls forts.

 

És important no utilitzar productes com la Acepromacina, que el que fan és immobilitzar a l’animal però no disminueixen la percepció dels sorolls ni tranquilitzen, el que provoca un augment del sentiment de por transformant-lo en pànic, ja que segueixen sentint por als petards però no es poden moure.

 

Escullis la opció que escullis, és important consultar amb el vostre veterinari. Si teniu qualsevol dubte també ens podeu trucar al 93 759 15 70 a l’Hospital Veterinari Garbí, oberts les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, sempre preparats per a qualsevol urgència veterinària que pugui tenir la vostra mascota. Bona revetlla de Sant Joan!

El cop de calor – Prevenció, causes, símptomes i tractament

Ja arriba el bon temps i la calor, i ara més que mai, ens ve de gust sortir i disfrutar de la muntanya o la platja, però hem de tenir en compte que és en aquesta època quan hem de vigilar que la nostra mascota no pateixi un cop de calor.

 

Què és un cop de calor?

Un cop de calor és una reacció que es produeix quan la temperatura corporal de la nostra mascota augmenta molt ràpidament i el seu organisme no és capaç de compensar-la, fet que produeix una disfunció multiorgànica que, fins i tot, pot provocar la mort de l’animal.

Les nostres mascotes no termo regulen igual que nosaltres. En el cas dels gossos, no disposen de glàndules sudorípares repartides pel cos, únicament poden regular la seva temperatura mitjançant els panteixos i eliminar la suor a traves dels coixinets de les seves potes. Aquests fets fan que si la seva temperatura corporal augmenta considerablement, puguin patir un cop de calor, i les seves conseqüències poden ser irreversibles.

 

Com evitar un cop de calor

Per prevenir que la nostra mascota pateixi un cop de calor, hem d’evitar passejos i esforços en hores de molta calor, especialment en mascotes amb problemes d’insuficiència respiratòria o cardiòpates.

També és important protegir a les nostres mascotes de la calor, proporcionar-lis ombra, mai deixar-los en un lloc tancat amb poca ventil·lació en hores de sol. No deixeu mai al vostre gos al cotxe sol.

Durant els passejos, recordeu portar sempre aigua fresca.

Reduiu l’exercici després de menjar. Sempre és millor donar-li el menjar al tornar del passeig.

 

Símptomes del cop de calor

Uns dels símptomes més evidents del cop de calor són l’acceleració del ritme cardíac del gos, panteixos amb babes, i una respiració molt rápida i nerviosa.

La temperatura corporal d’un gos és de 38ºC – 39ºC. Si està patint un cop de calor, pot arribar a més de 41ºC.

Un cop de calor produeix una disminució de sucres i sals. És freqüent que pugui presentar temblors, debilitat muscular i falta d’equilibri. En alguns casos fins i tot vòmits i diarrees.

Degut a la falta d’oxigenació a la sang, les seves mucoses i encies poden tenir un color blavós.

Si no actuem amb rapidesa, el nostre gos podria perdre la consciència, patir danys com hemorràgies, insuficiència renal o hepàtica, o fins i tot, un fallo multiorgànic.

 

Què fer amb un cop de calor

Devant la sospita de que el nostre gos està patint un cop de calor hem d’actuar de manera ràpida i eficient. Mentres contactem amb el nostre veterinari, podem aplicar-li uns primers auxilis que evitaran danys majors:

  • Moure a l’animal a una zona amb ombra i on corri l’aire.
  • Mullar-li els coixinets amb aigua
  • Aplicar-li aigua freda al nas, zona axilar i zona inguinal
  • Intentar que begui aigua a temperatura ambient en petites quantitats, perquè vagi estabilitzant els seus nivells d’hidratació.

És molt important que la seva temperatura corporal baixi poc a poc, amb molt de compte, ja que si baixés de forma molt brusca podria ser contraproduent i, fins i tot, causar-li la mort. Per això, és important:

  • No fer banys d’aigua freda o posar-lo a una banyera de cop
  • No donar-li de beure aigua freda si l’animal està molt agitat o inconscient

És molt important acudir al veterinari més proper perquè puguin atendre a la nostra mascota d’urgència encara que pensem que la situació està controlada. Poden aparèixer conseqüències fins a 72 hores després de patir el cop de calor.

 

Si creieu que la vostra mascota pot estar patint un cop de calor, ens podeu trucar al 93 759 15 70 i us informarem dels passos a seguir. L’Hospital Veterinari Garbí (hospital de referència al Maresme) està obert les 24 hores, sempre preparats per a qualsevol urgència veterinària que pugui tenir la teva mascota.

Compte amb les espigues!

Un dels motius de consulta d’urgències veterinàries molt freqüent amb l’arribada de la calor són els problemes causats per les espigues, que no només afecten gossos i gats que vagin al camp, també podem trobar espigues als parcs, solars i zones urbanitzades.

Les espigues tenen una forma serrada i punxant que els hi permeten clavar-se amb molta facilitat, i a la vegada, que sigui molt difícil que surtin o es desclavin per si soles, penetrant més i més amb el temps.

 

Quins símptomes poden aparèixer i quins on els llocs més freqüents on es poden trobar?

Espigues a l’interior de les oïdes i ulls:

  • Sacseig i moviments bruscos del cap
  • Inclinació del cap a un costat
  • Orella més baixa en el costat afectat
  • Dolor si toquem la base de l’orella
  • Otitis oïda extern
  • Perforació del timpà
  • Inflamació de l’ull
  • Úlceres corneals

Si l’espiga es troba a les fosses nasals:

  • Esternuts constants i forts
  • Arruga el morro i el rasca contra objectes o el terra
  • Sagnat per les fosses nasals

També podem trobar espigues a les zones interdigitals (entre els dits) o a la zona plantar.

 

És important que després d’un passeig pel camp o una zona d’espigues revisem bé totes aquelles “zones problemàtiques”. Hi ha zones difícils de comprovar. Si la seva mascota comença a sacsejar el cap bruscament, a rascar-se l’ull, o a esternudar de forma continuada, és possible que tingui una espiga a l’oïda, ull o nas respectivament. En aquest cas, per poder extreure l’espiga, haurà d’acudir al seu veterinari d’urgències el més aviat possible i, així, evitar complicacions. Si esperem, l’espiga haurà anat profunditzant i clavant-se més, sent més difícil la seva extracció i provocant infeccions i altres problemes més greus (fístules, perforació del timpà o úlceres a la còrnia de l’ull).

 

Si teniu qualsevol dubte o sospita de que el vostre gos o gat es pot haver clavat una espiga, ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a l’Hospital Veterinari Garbí, oberts les 24 hores per a qualsevol urgència que pugui tenir la vostra mascota.

Maneig bàsic de Rèptils i Amfibis

Hi ha una gran diversitat d’espècies les quals cada una d’elles requereixen un maneig específic i diferent.

L’evolució d’ells, dependrà del medi on viuen, per tant, és molt important conèixer el tipus d’espècie que tenim.

 

Alimentació

  • Un dels majors problemes és poder administrar una dieta equilibrada.
  • Si la seva dieta no és l’adequada, es negaran a menjar.
  • Cal conèixer la seva alimentació natural.
  • En animals carnívors, és aconsellable proporcionar preses mortes, ja que d’aquesta manera evitarem possibles lesions al nostre animal.
  • Generalment, la majoria de rèptils i amfibis carnívors, tendeixen a l’obesitat, a causa de la sobre-alimentació que se’ls hi dóna.
  • És molt important proporcionar una dieta variada, sobretot en vegetals, una menor quantitat de fruita i suplements vitamínics i calci.

 

Habitacle i Manteniment

  • Són animals ectodèrmics, és a dir, depenen de la temperatura de l’exterior per a regular-se.
  • Si la temperatura ambiental és inferior a l’òptima, l’animal entrarà en un estat d’Hipotèrmia, la qual cosa farà que el seu metabolisme disminueixi i que la resposta immunitària es vegi afectada.
  • Hi ha diversos productes per a mantenir la temperatura de l’habitacle, però és molt important que siguin segurs i a ser possible, fora del terrari per evitar cremades.
  • Per a poder portar un control de la temperatura, caldrà fer ús del Termòmetre.
  • En el cas de les serps, no faran una correcta muda si la humitat és inferior a l’òptima per l’espècie. Tot i que, tampoc és bo que hi hagi un excés d’humitat, ja que pot provocar Dermatitis.
  • Per a poder mantenir la humitat, farem ús d’uns “sprays” per refrescar l’habitacle, diverses vegades al dia o amb banyeres i plantes vives.
  • El tant per cent d’humitat que necessita un rèptil terrestre en el terrari, és de: 60-90% en espècies com ara: Dragó d’aigua, Pitons, Tortugues. I, entre un 30-70% en espècie com: Serps falsa coral i la serp de maiz.
  • L’habitacle ha d’estar ben tancat, és a dir, que no passi per alt cap forat, ja que si no es podrien escapar. Ha d’estar ben ventilat, amb un substrat i un material fàcil de canviar, de neteja i desinfecció.
  • La higiene de l’ambient i de l’aigua és molt important en el cas dels amfibis, degut a la seva pell tan delicada i permeable.
  • Seria necessari que dins l’habitacle hi hagi àrees on l’animal es pugui sentir protegit/resguardat, per així evitar que tingui ganes de fugir i lesionar-se.
  • Hem d’oferir llum unes 12 hores al dia. Moltes espècies també necessiten llum UV, per a la producció de Provitamina D. En canvi, en el cas de les serps els ajuda a estimular patrons naturals de comportament, com ara la reproducció.
  • No hi ha d’haver plàstic entre l’animal i la llum, ja que si no no permet el pas de la fracció d’UV de la llum.

 

A l’Hospital Veterinari Garbí comptem amb un veterinari especialista en animals exòtics amb una gran trajectòria professional per posar remei a qualsevol problema que pugui tenir la vostra mascota.

Truca’ns al telèfon 93 759 15 70 i demana una cita!

Per què esterilitzar el meu conill?

Per què hem d’esterilitzar el nostre conill?

Esterilitzar una mascota és un acte veterinari que permet millorar la qualitat de vida de l’animal i, a més, suposa també una prevenció per certes patologies que poden desenvolupar amb l’edat.

 

El primer que ens ve al cap quan parlem d’esterilitzar mascotes és que d’aquesta manera previndrem els naixements indesitjats de cadells. Si tenim en compte que cada camada de conillets poden ser d’entre 4 i 12 cries i que cada 2 mesos pot haver-hi un naixement, si no es posen mesures per prevenir-ho, podem arribar a tenir la casa repleta de conillets moníssims.

No obstant això, hi ha moltes altres indicacions per sotmetre els conills a aquesta senzilla cirurgia.

 

No és estrany rebre a la consulta propietaris preocupats perquè el seu conill mascle mostra conductes agressives vers els membres de la família, o bé,  marca amb orina tot el que troba a l’abast. Això, que sovint pot ser molt desagradable, es pot solucionar esterilitzant el conill abans dels 6 mesos d’edat.

Una altra indicació és prevenir que les conilles, a una edat avançada, puguin desenvolupar problemes a la matriuja siguin canvis inflamatoris o neoplàsics.
Una patologia molt comuna en les conilles és l’adenocarcinoma uterí, tumor maligne que pot ocasionar la mort de l’animal.

 

L’orquidectomia és la cirurgia que es realitza als conills mascles per a esterilitzar-los. Consisteix en realitzar una petita incisió en l’escrot i retirar tot el testicle. Tot això es realitza sota anestèsia general i posteriorment s’administra analgèsics perquè no sentin dolor.

L’ovariohisterectomia, és el procediment que se’ls hi realitza a les conilles per tal de retirar ovaris i matriu. D’aquesta manera evitem els naixements no desitjats i també prevenim de malalties anteriorment esmentades.

Aquests procediments són actes veterinaris rutinaris on el risc és mínim i suposa un benestar per a la nostra mascota i una tranquil·litat pel propietari.

 

Si teniu algun dubte ens podeu trucar al 93 759 15 70 i us informarem. També us recordem que l’Hospital Veterinari Garbí és obert les 24 hores, sempre al servei de les vostres mascotes per qualsevol cosa que pugueu necessitar.

La processionària del pi ja és aquí!

ATENCIÓ! La processionària del pi ja és aquí!

Amb aquest comunicat volem alertar als nostres clients que des d’inicis del mes de febrer s’han començat a detectar nius d’eruga processionària del pi als parcs i zones boscoses de tota Catalunya.

 

La processionària o cuc del pi és la forma larvària de la polilla Thaumetopoea polycampa, i es reconeix per construir els seus nius de seda en forma de bossa a les copes del pins (període febre-maig).

 

Les erugues estan envoltades d’uns pèls urticants que poden causar greus lesions, i la majoria de vegades requereixen d’atenció veterinària.

 

 

 

 

Com afecta als nostres animals

Les lesions més comuns, i per sort les més benignes, solen ser a la llengua i llavis on provoquen des de inflamacions lleus a les zones de contacte fins a necrosis importants de llengua i/o paladar. Les lesions més greus requereixen d’hospitalització, tractament intensiu, cures diàries, alimentació assistida mitjançant sondes i inclús cirurgia correctora.

 

 

 

 

 

A vegades, alguns animals poden arribar a empassar-se l’eruga provocant lesions en esòfag i estomac com esofagitis, necrosis esofàgica, perforació esofàgica, gastritis i úlceres gàstriques.

 

El vent pot actuar con a vehicle de propagació de les espícules d’aquestes erugues, i s’ha relacionat amb casos d’animals amb lesions oculars greus com queratitis corneal, uveïtis anterior, quemosis i hiperèmia conjuntival. Els pèls urticants penetren a la còrnia i són molt difícils de treure, per això la majoria d’animals afectats necessiten cirurgia reconstructora per reparar els danys causats.

 

Fins ara hem parlat de les lesions a nivell local però l’efecte irritant por arribar a afectar a nivell sistèmic. En alguns casos es desencadena una reacció al·lèrgica que pot evolucionar a shock anafilàctic i comprometre greument la vida dels animals. Si la reacció d’hipersensibilitat és més lleu podem observar vòmits i/o diarrees.

El pronòstic del procés depèn de la gravetat de les lesions i l’abast dels òrgans afectats però amb l’eliminació dels pèls i tractament mèdic es sol aconseguir un bon resultat clínic.

 

Si sospita que la seva mascota ha pogut entrar en contacte amb la processionària del pi li recomanem que es posi en contacte amb l’Hospital Veterinari Garbí al telèfon 93 759 15 70 per rebre assessorament.