5 malalties més comunes de la Nimfa Carolina: símptomes i tractament
La nimfa carolina, de la família de les cacatues i origen australià és un dels animals exòtics preferits i més recomanats com a mascotes a causa del seu caràcter sociable. La tinença d’aquest animal és cada cop més comú, i per això és important donar a conèixer les possibles malalties que afecten aquestes espècies.
Generalment, les aus són animals experts a amagar malalties. Això és degut al fet que, per supervivència, el semblar més fort els fa defensar-se dels seus depredadors, que persegueixen els animals més vulnerables. Per tant, una de les dificultats és detectar que l’animal pot estar realment malalt.
- Bucheàcid o agreujat. És una de les malalties més freqüents en nimfes. Es tracta d’una infecció que afecta la mucosa intestinal que es produeix per menjar que no s’ha acabat de pair, sobretot quan encara són pollets, i que s’allotja al pap de l’ocell. Els símptomes són més fàcils de detectar, i és que el pap sol inflar-se i es produeix una mala olor. Un altre dels símptomes és l’expulsió d’un líquid escumós. Es recomana en aquest cas fer un buidatge per part d’experts veterinaris i desembussar-lo.
- Infeccions Oculars. La conjuntivitis és una altra malaltia a què es predisposen les nimfes i en general a les aus. Normalment, solen provocar-se des de per un refredat comú o també per algun bacteri o virus. Els símptomes solen veure’s quan la nimfa comença a mantenir l’ull menys obert del que és habitual, també solen llagrimejar o fins i tot tenir una aparença inflamada. En aquests casos es recomana una extremada higiene a la gàbia i per les zones on es trobin i es netegi bé l’ull afectat. Tot i això, per descartar que sigui necessària alguna crema o gotes antibiòtiques, caldrà acudir al veterinari.
- Pneumònia de les incubadores. Aquesta malaltia es produeix per la inhalació d’espores de fongs, anomenat fong Aspergillusfumigatus, que es troba en algunes plantes i en deixalles. Aquest fong es pot agafar per certes llavors, palla, pa que es troba en un estat florit, etc. Les espores d’aquests aliments produeixen toxines verinoses que fan malbé els pulmons de les aus. Aquesta malaltia també es pot contagiar a través de les màquines incubadores, d’aquí també el nom de “pneumònia de les incubadores”. Per evitar-ho és molt important que la gàbia es trobi sempre neta, tenir-la en un lloc de massa humitat, evitar a la primavera l’exposició a la pols o que entrin espores, que les llavors que compri siguin fresques, mai velles o florides. La nimfa sol presentar dificultats respiratòries, per la qual cosa es recomana davant d’aquests símptomes acudir a un veterinari immediatament per la gravetat de la malaltia.
- Polls i àcars. Una altra malaltia molt freqüent a la nimfa carolina són els àcars i polls i es detecta quan l’au mostra símptomes de picor, en alguns casos arriben fins i tot a desplomar-se. Hi ha diferents productes per desparasitar, i per això és fonamental acudir a un veterinari especialista en animals exòtics perquè administri a l’au el més adequat, en cas contrari ens arrisquem a intoxicar l’animal, o fins i tot agreujar-lo
- Psitacosi també coneguda com a Clamídia, és una malaltia que afecta una gran varietat d’aus, entre ells les nimfes. La causa és un bacteri que es propaga a través de la inhalació de femta seca i plomes. Les aus amb aquesta malaltia solen deixar de menjar, tenir diarrea, mal aspecte al plomatge, entre d’altres. El tractament és mitjançant antibiòtic, per la qual cosa és fonamental assistir a un veterinari especialista que sàpiga diagnosticar-lo i subministrar-li el tractament adequat.
Aquestes malalties són difícils de detectar, i per això és aconsellable acudir a un expert veterinari especialitzat en animals exòtics abans que sigui massa tard. És important que es realitzi una revisió mèdica de l’au de forma periòdica, d’aquesta manera es minimitza el risc de gravetat de la malaltia i tractament. L’Hospital Garbí compta amb especialistes veterinaris en animals exòtics amb una formació especialitzada. A més, inclou plans de salut que inclouen consultes, assessorament i revisions per poder prevenir i detectar la malaltia a temps i donar-li una llarga vida a la mascota.
L’Hospital Veterinari Garbí està disponible les 24 hores del dia els 365 dies de l’any per atendre qualsevol mena de consulta o urgència veterinària amb equipament de cirurgia i especialització en nimfes, aus exòtiques en general.
Urolitiasi per urat en un gat – Cas Clínic
Ell és en Whiskas, un gatet que va venir a la consulta de l’Hospital Veterinari Garbí perquè orinava sang, entrava i sortia del sorrall constantment i tenia molt dolor. Després de realitzar les proves de diagnòstic adients vam veure que tenia càlculs a la bufeta que li provocaven cistitis recurrents.
La urolitiasi és una malaltia urinària molt freqüent a gats d’interior i de mitjana edat i és la presència de càlculs al tracte urinari (ronyons, urèters i bufeta) que són capaços de provocar dolor en la micció, obstrucció i fins i tot hemorràgia o infecció.
Quan es troben al tracte urinari alt, es pot intentar solucionar per mitjà de l’administració de fluids, diürètics (manitol) i analgèsia, de manera que els fragments siguin arrossegats i puguin intentar sortir per la bufeta. No obstant això, si el pacient presenta una obstrucció completa, és possible que calgui una intervenció quirúrgica per eliminar-lo, com en el cas d’en Whiskas.
Es va realitzar una cistotomia assistida per laparoscòpia per extreure els càlculs i prendre mostres de les parets del tracte urinari per analitzar-les i van resultar ser càlculs d’urat amònic, no gaire freqüents (suposen un 6% de les urolitiasis felines).
Els càlculs d’urat, es formen a partir de l’àcid úric que resulta de la transformació de les purines procedents de les cèl·lules i dels aliments.
PREDISPOSICIÓ I FACTORS DE RISC
- La urolitiasi per urato pot aparèixer en gats amb shunt portosistèmic o malaltia hepàtica severa.
- Podrien estar associats amb una disminució de la conversió hepàtica de l’amoni en urea donant lloc a una hiperamonèmia.
- També poden aparèixer en gats amb infecció de tracte urinari inferior, com a conseqüència de l’augment de concentració del amoni a l’orina.
- Les dietes riques en purines (per exemple amb gran quantitat de vísceres) i un consum d’aigua escàs
- El ph urinari (l’acidesa de l’orina promou la formació de càlculs
d’urato, pel fet que les purines són menys solubles a pH àcid).
Ara toca investigar la causa i fer-ne seguiment per evitar que torni a passar.
Inhalació d’una espiga en gossos – Cas Clínic
Compte amb les espigues!
Lobectomia pulmonar per espiga
Tac de la zona afectada
Pulmó lesionat amb l’espiga que l’afectava
Tub toràcic
Les espigues, un dels problemes més habituals en gossos
La processonària de pi, què cal saber?
A causa de les altes temperatures i del vent d’aquestes últimes setmanes ja fa dies que comencem a veure les primeres “fileres” d’eruga processionària per la zona del Maresme.
La processionària de pi (Thaumetopoea pityocampa) és un tipus d’eruga considerada una de les plagues més importants dels pins. Es mouen en filera, una per una, com si d’una processó es tractés, fet que desperta la curiositat de gossos i nens.
Com afecta la “processionària” a les nostres mascotes?
El contacte d’aquesta eruga amb la pell provoca una reacció al·lèrgica aguda, que si no es tracta amb rapidesa, pot provocar danys greus. En pocs minuts podrem observar una inflamació a la zona que ha entrat en contacte amb ella (generalment a la cara i/o llengua), provocant dificultat per respirar, hipersalivació, es grata amb les potes la zona del musell, llegua inflamada amb taques morades, febre,…, i si no es tracta amb rapidesa, pot haver necrosi (teixit mort) de la zona afectada, molt freqüent en la zona de la llengua.
Què fer si el nostre gos entra en contacte amb l’eruga processionària?
El verí de l’eruga pot afectar ràpidament les mucoses i la llengua de la vostra mascota. És per això, que cal acudir immediatament al vostre veterinari, com més aviat es tractin els símptomes millor serà el pronòstic.
Si no estem segurs que hi hagi hagut contacte, però sabem que n’hi ha per la zona i veiem salivació intensa, que es grata excessivament la cara, infamació als llavis, morro,…, no dubteu ni un minut i aneu ràpidament al teu veterinari.
Com podem evitar l’eruga processionària?
Eviteu passejar en zones on hi hagi pinedes quan comencen a pujar les temperatures (generalment primavera i tardor, però ara ja en podem veure). No cal deixar de gaudir de les passejades amb els nostres gossos, només hem de buscar alternatives pels mesos més problemàtics.
Si en veiem, no trepitjar, els pèls urticants es podrien deixar anar a l’aire i podríem notar els efectes nosaltres mateixos. En cas de fer-ho per accident, rentar el calçat amb aigua abans d’entrar a casa, per evitar el possible contacte del verí amb gossos o nens.
Tos de les Gosseres, què és, símptomes i prevenció
Enrere queden els dies calorosos de sol i platja, de banys a llacs o gorgs, d’excursions per la muntanya i nits de bivac a l’aire lliure. I és que ara ens ve una altra època maca de l’any, la tardor. Les temperatures ja estan baixant i ja podem presentar els primers símptomes de refredats.
En les nostres mascotes també pot aparèixer aquesta simptomatologia de tos, mocs i conjuntivitis. Sovint ens trobem a la consulta a propietaris que ens truquen o ens vénen a veure espantats perquè la seva mascota sembla que “s’hagi clavat alguna cosa al coll i ho vulgui treure”.
Els gossos poden presentar una tos seca que, sovint, acaba amb un vòmit blanc espumós molt dens com si fos clara d’ou muntada a punt de neu. Aquesta espuma no és un vòmit real sinó que és una secreció traqueal que es produeix quan hi ha inflamació.
Què és la tos de les gosseres?
Aquests refredats estan produïts per un virus que es replica a la mucosa del coll i causa inflamació de les vies aèries altes. Al ser un teixit inflamat és fàcil que els bacteris que es troben de manera habitual al tracte respiratori proliferin i causin infeccions secundàries. A causa de la inflamació, també poden aparèixer dècimes de febre i malestar i, en algunes ocasions, podria desencadenar en una neumonia.
Com es diagnostica?
En el protocol de diagnòstic d’aquesta malaltia és important realitzar una bona exploració física amb una auscultació meticulosa per tal de detectar afectació pulmonar.
Es fa ús de la radiografia digital per tal d’aprofundir més en les patologies que produeixen tos i que poden ser més greus.
Tractament
La tos de les gosseres sol ser una malaltia lleu, autolimitant (que es cura sola) però que pot ser molt alarmant pel propietari i pot tardar temps en desaparèixer. Sovint els professionals administren antiinflamatoris i antibiòtics (en cas que es compliqui amb infecció bacteriana o en sigui la causa) per millorar el benestar del pacient. Es recomana fer repòs i evitar situacions d’estrés.
Prevenció
Existeixen al mercat vacunes per tal de combatre aquesta malaltia tot i que, fins al moment, la seva eficàcia és reduïda. El més aconsellable és que en èpoques on solen haver-hi brots s’evitin zones d’aglomeració de gossos com ara els pipicans.
Si apareixen símptomes com els que hem descrit es recomana que un veterinari revisi la seva mascota.
Per a més informació ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a veure a la Carretera NII km 643 de Cabrera de Mar. A l’Hospital Veterinari Garbí estem les 24 hores del dia els 365 dies de l’any a la disposició de les vostres mascotes.
Pacient amb politraumatisme – Cas clínic
Comencem la setmana presentant-vos el cas de la Kira, una cadelleta de Golden que, amb tan sols 9 mesos, ha hagut de lluitar per recuperar-se d’un politraumatisme molt greu.
La setmana passada la Kira va ser atropellada per un camió i, com a conseqüència del trauma, va desenvolupar una hemorràgia pulmonar que comprometia greument la seva vida. Immediatament va ser referida a l’Hospital Veterinari Garbí on l’equip d’UCI (cures intensives) va posar en marxa el protocol per a pacients amb politraumatisme.
Aquest tipus de pacients són especialment delicats, ja que presenten molts dels seus sistemes afectats que s’han de tractar individualment i per ordre de prioritats, a més d’estar preparats per detectar i controlar totes les complicacions que poden aparèixer durant les primeres 48 hores (com hemorràgies cavitàries).
En aquest cas teníem una hemorràgia pulmonar severa i una afectació a la mèdul·la espinal. Després de 72 hores hospitalitzada amb monitorització continuada i mesures actives per pal·liar la hipoperfusió, la Kira ja es troba a casa amb la seva família fent repòs i acabant de recuperar la mobilitat.
Tot l’equip de l’Hospital Veterinari Garbí i, en especial, el Servei d’Hospitalització i Cures Intensives, se sent orgullós i feliç de la ràpida remuntada que ha fet aquesta lluitadora.
Molts ànims Kira!!
