Urolitiasi per urat en un gat – Cas Clínic
Ell és en Whiskas, un gatet que va venir a la consulta de l’Hospital Veterinari Garbí perquè orinava sang, entrava i sortia del sorrall constantment i tenia molt dolor. Després de realitzar les proves de diagnòstic adients vam veure que tenia càlculs a la bufeta que li provocaven cistitis recurrents.
La urolitiasi és una malaltia urinària molt freqüent a gats d’interior i de mitjana edat i és la presència de càlculs al tracte urinari (ronyons, urèters i bufeta) que són capaços de provocar dolor en la micció, obstrucció i fins i tot hemorràgia o infecció.
Quan es troben al tracte urinari alt, es pot intentar solucionar per mitjà de l’administració de fluids, diürètics (manitol) i analgèsia, de manera que els fragments siguin arrossegats i puguin intentar sortir per la bufeta. No obstant això, si el pacient presenta una obstrucció completa, és possible que calgui una intervenció quirúrgica per eliminar-lo, com en el cas d’en Whiskas.
Es va realitzar una cistotomia assistida per laparoscòpia per extreure els càlculs i prendre mostres de les parets del tracte urinari per analitzar-les i van resultar ser càlculs d’urat amònic, no gaire freqüents (suposen un 6% de les urolitiasis felines).
Els càlculs d’urat, es formen a partir de l’àcid úric que resulta de la transformació de les purines procedents de les cèl·lules i dels aliments.
PREDISPOSICIÓ I FACTORS DE RISC
- La urolitiasi per urato pot aparèixer en gats amb shunt portosistèmic o malaltia hepàtica severa.
- Podrien estar associats amb una disminució de la conversió hepàtica de l’amoni en urea donant lloc a una hiperamonèmia.
- També poden aparèixer en gats amb infecció de tracte urinari inferior, com a conseqüència de l’augment de concentració del amoni a l’orina.
- Les dietes riques en purines (per exemple amb gran quantitat de vísceres) i un consum d’aigua escàs
- El ph urinari (l’acidesa de l’orina promou la formació de càlculs
d’urato, pel fet que les purines són menys solubles a pH àcid).
Ara toca investigar la causa i fer-ne seguiment per evitar que torni a passar.
Campanya de Vacunació i identificació 2022
A l’Hospital Veterinari Garbí treballem per la salud i el benestar de les vostres mascotes. És per això, que durant aquest 2022 continuem amb la nostra Campanya de Vacunació de gossos i gats i d’Identificació, perquè la vostra mascota estigui protegida en tot moment.
Quins són els preus de la Campanya de Vacunació?
Preu de vacunació gos adult: 45,90€ (49,90€ si inclou vacunació de ràbia)
Preu de vacunació gos cadell: 39,90€
Preu de vacunació gat adult: 45,90€
Si no coneixeeu quin és el pla vacunal de la vostra mascota mascota ens podeu trucar al 93 759 15 70 o bé, venir a veure’ns a la Carretera NII km 643 de Cabrera de Mar. Resoldrem qualsevol dubte que tingueu.
Quin és el preu de la Campanya d’Identificació?
Preu del microxip: 35,00€
Com saber si el meu gos té paràsits?
Els paràsits són organismes que poden ser macroscòpics (es veuen a simple vista) o microscòpics (es necessita un microscopi per veure’ls).
Símptomes d’un gos amb paràsits
Els signes clínics que s’observen amb més freqüència quan tenim la mascota parasitada són les diarrees. Normalment són diarrees amb moc i, fins i tot, pot aparèixer sang molt vermella.
A vegades, la diarrea no apareix i únicament podem tenir pèrdua de pes malgrat que la mascota mengi amb normalitat.
En cadells parasitats és freqüent que aparegui tos. Això es degut a que els paràsits poden migrar fins als pulmons i causar un tipus de bronquitis. Per això, és necessari que en tots els cadells amb tos, se’ls hi administri una dosis de antiparasitari.
Els paràsits són comuns en animals que viuen molts individus o en criadors. De cadells, és important que els antiparasitaris es subministrin un cop al mes fins que s’acaba tota la pauta vacunal. La presència de paràsits en l’organisme pot fer que les defenses de les nostres mascotes baixin i que siguin propensos a agafar altres malalties.
Quan s’ha de desparasitar un gos
Actualment es recomana donar les pastilles parasitàries un cop al mes. Degut a la pujada de les temperatures, han aparegut paràsits que abans no teníem, com és el cas de la filària, i que la seva prevenció és importantíssima donat que causen malalties molt greus en els nostres animals.
Us recomanem que us poseu en contacte amb el vostre veterinari per tal de que us expliqui quin tipus d’antiparasitari és el més adient per la vostra mascota i cada quant li heu de donar. Per qualsevol dubte també ens podeu trucar al telèfon 937591570 o venir a visitar-nos a l’Hospital Veterinari Garbí a la Carretera NII km 643 de Cabrera de Mar.
Com saber si el meu gos està malalt
Els gossos, igual que les persones, es poden posar malalts a qualsevol edat. No obstant les patologies que puguin aparèixer són diferents si es tracta de cadells, gossos de mitjana edat, o bé, animals d’edat avançada.
Les malalties que puguin aparèixer també poden estar relacionades amb la raça del gos.
Com saber si el meu gos està malalt?
Un animal sa, ha de menjar amb normalitat (hi ha gossos més golafres que d’altres), han de tenir una freqüència d’orinar i defecar constant i han de respondre als estímuls dels seus propietaris i de l’exterior.
Els animals sans no han de presentar coixeres i el seu pelatge ha de ser brillant i homogeni.
Les femtes han de ser formes i fàcilment recollibles, no és normal que un gos faci femtes toves, amb moc o diferents tonalitats.
Els vòmits han de ser absents, si un animal vomita amb freqüència és que alguna cosa no va bé, tot i que sovint no són problemes greus recomanem acudir al vostre veterinari.
La presència de tos, esternuts o sacsejades de cap també són un signe de que alguna cosa no va bé. Les sacsejades de cap poden ser un símptoma d’un problema d’infecció a les orelles o d’un cos extrany. La molèstia que sent l’animal fa que sacsegi el cap per intentar resoldre el problema. Si la nostra mascota fa esternuts continuats, poden ser un símptoma d’un cos extrany a l’aparell respiratori.
Quan la nostra mascota deixa de menjar o menja menys podem tenir algun problema de salut que pot ser signe d’alteració de qualsevol sistema. El més freqüent és que hi hagi una alteració en el sistema gastrointestinal, però molèsties bucals o una afectació de ronyó, fetge, pàncrees, sistema nerviós o reproductor, també et poden donar una disminució de la gana.
La presència d’alteracions en els ulls també és un signe important de malaltia. Aparicions de taques, envermelliment de la conjuntiva o excés de llàgrima poden evidenciar algun problema més greu.
La pell ha de ser d’un color rosa pàl·lid (tret de les àrees amb taques), no ha de presentar ni crostes ni descamacions i no ha de tenir una temperatura elevada. És comú que les nostres mascotes presentin problemes d’al·lèrgia que es poden manifestar amb els signes abans descrits. Problemes hormonals també poden manifestar-se amb signes cutanis.
Si veieu que la vostra mascota està dèbil, és necessari que la porteu de manera urgent al veterinari. La debilitat pot ser indicatiu de que l’animal pugui tenir febre, estigui sagnant en alguna cavitat i/o pugui tenir alguna malaltia neurològica.
Davant de qualsevol cosa que no sigui habitual en la vostra mascota pot ser signe de malaltia. La gran majoria de malalties són de caràcter lleu i amb bon pronòstic rebent el tractament adient, per tant, quan abans hi posem remei abans tornarà la seva mascota a tenir la qualitat de vida ideal.
Si teniu qualsevol dubte o urgència amb la vostra mascota ens podeu trucar a l’Hospital Veterinari Garbí al telèfon 93 759 15 70 i demanar una cita.
Moltes gràcies per confiar en nosaltres.
El brom en gossos. Què és i com es manifesta?
El brom caní (també anomenat “moquillo” o distemper caní) és una malaltia que habitualment afecta a gossos joves durant els primers mesos d’edat, tot i que alguns també ho poden manifestar en l’edat adulta. Actualment gràcies a la vacuna ja no és tant freqüent en les nostres mascotes, però sí que ocasionalment ens trobem amb pacients infectats per aquest virus.
El brom o distemper caní és una malaltia molt contagiosa que pot afectar a l’aparell respiratori, sistema digestiu i/o sistema nerviós. És una malaltia greu i de pronòstic molt reservat donat que molts dels animals afectats poden morir a conseqüència dels signes clínics que ocasiona el virus.
Quins són els símptomes del brom en gossos?
Els signes clínics son diversos i es poden donar tots junts o per separat.
És freqüent que l’animal comenci amb febre i/o amb un quadre de diarrees que no responen a cap tractament. Les diarrees poden ser de toves a molt líquides. També es pot donar iniciant un quadre de tos que cada vegada va a més, creant una pneumònia vírica que si no es detecta a temps, sovint acaba amb la vida de l’animal.
Els signes neurològics poden ser diversos. El més freqüent és l’aparició de crisis convulsives que poden anar des de petits tremolors o mioclònies fins a crisis complertes tonicoclóniques. Alteracions en l’estat mental, parèsia o dificultat per coordinar les extremitats poden ser signes presents.
També poden produïr-se dermatitis, descamacions de la pell del nas i coixinets de les potes.
Com es diagnostica el “moquillo” o brom caní?
Degut a que els símptomes més característics d’aquesta malaltia no es presenten fins que està més avançada, o que alguns dels símptomes són comuns a altres infeccions bacterianes i virals, es requereixen proves específiques per confirmar que es tracta d’aquesta malaltia.
El diagnòstic del “moquillo” o distemper es fa mitjançant la detecció de material genètic del virus en la sang utilitzant la PCR com a mètode diagnòstic. S’agafa mostra de conjuntiva o tonsil·la o bé líquid cefaloraquidi i el laboratori detecta el virus en aquestes mostres.
Es important avisar al criador o al lloc d’origen del cadell de que hi ha un cas de maquillo diagnosticat donat que es una malaltia molt contagiosa i amb alta mortalitat que pot afectar a cadells de la mateixa camada.
Quin és el tractament del brom caní?
No existeix cap tractament que permeti eliminar el virus un cop ja s’ha manifestat. La única teràpia que es pot administrar és per pal·liar els signes clínics i limitar que segueixin avançant les possibles infeccions bacterianes aparegudes a conseqüència del brom o “moquillo”. Davant l’aparició de convulsions es poden utilitzar fàrmacs anticonvulsius i, davant la dificultat respiratòria es pot pal·liar amb oxígen com a teràpia.
És important acudir al vostre veterinari el més ràpid possible, quan abans es detecti aquesta malaltia i es comenci el tractament, millor serà el pronòstic.
Com prevenir el brom caní?
La millor mesura de prevenir el “moquillo” o distemper caní és la vacunació. El vostre veterinari us assessorarà de quin és el pla vacunal que ha de seguir la vostra mascota per tal d’immunitzar-se davant d’aquesta greu malaltia.
Si teniu qualsevol dubte del pla vacunal que ha de seguir la vostra mascota ens podeu trucar a l’Hospital Veterinari Garbí i us informarem.
Si la vostra mascota pateix algun dels símptomes descrits anteriorment no dubteu en trucar-nos el més ràpid possible al 93 7599 15 70 o venir a veure’ns a la Carretera NII km 643 de Cabrera de Mar, a cinc minuts de Mataró i 3 minuts de Vilassar.
Inhalació d’una espiga en gossos – Cas Clínic
Compte amb les espigues!
Lobectomia pulmonar per espiga
Tac de la zona afectada
Pulmó lesionat amb l’espiga que l’afectava
Tub toràcic
Les espigues, un dels problemes més habituals en gossos
Com saber l’edat del meu gos
Moltes vegades desconeixem la data de naixement de la nostra mascota, ja sigui perquè és un gos de protectora, o perquè ens l’hem trobat, o potser, perquè el lloc d’origen no coneixien el dia exacte.
És important conèixer l’edat de la nostra mascota per saber, per exemple, quines vacunes li hem d’administrar, o bé, quina dieta és la més adequada.
Com saber l’edat del meu gos
La manera més fiable per poder determinar l’edat de l’animal és mitjançant la seva dentadura, així com, la seva conformació muscular. En cada etapa de la vida les dents canvien i això ens pot orientar cap a quina és l’edat aproximada del gos.
Les primeres dents que surten són els ullals de llet que comencen a aparèixer a les 3-4 setmanes. Fins aquesta edat els gossos no disposen de dents. A les 5 setmanes comencen a erupcionar els incisius de llet i a les 6 setmanes apareixen els premolars de llet. A les 8 setmanes d’edat, els gossos ja tenen totes les dents de llet, 28 peces) que es mantindran fins als 4 mesos d’edat.
A partir dels 4 mesos les dents de llet comencen a caure i surten les dents definitives amb una forma que es diu flor de lis. Aquesta forma amb l’edat es va perdent donat el desgast de les dents. La pèrdua d’aquesta forma no és remarcable donat que hi ha gossos que si mosseguen pals, pedres o material abrasiu perdran la forma de manera precoç.
Als 8 mesos d’edat, totes les dents ja han sortit i tenen un color blanc nacrat brillant.
Entre els 2-4 anys, les dents comencen a prendre un color groguenc i la presència de sarro, sobretot en premolars i molars, és habitual. A mesura que la mascota es va fent més gran, l’esmalt es va perdent i la presència de sarro és més habitual.
Entre els 10 i els 15 anys, es poden perdre algunes peces dentals, sobretot en gossos de raça petita. És important tenir cura de les dents de les nostres mascotes donat que infeccions dentals o gingivals poden arribar a ser greus i produir molt de dolor.
Si teniu algun dubte sobre les cures dentals en els vostres gossos, o bé sobre l’estat de les mateixes, no dubteu en posar-vos en contacte amb el vostre veterinari.
El coronavirus SARS-CoV-2 i els animals de companyia
Protocol de Prevenció del Coronavirus COVID-19
Davant l’activació d’alerta sanitària per coronavirus (COVID-19) a l’Hospital Veterinari Garbí hem iniciat un procotol de prevenció i actuació per poder continuar amb el bon funcionament de l’hospital i mantenir la salut pública.
Aquestes mesures de prevenció són:
- Utilitzi els dispensadors de gel desinfectant per les mans quan entri i surti de l’hospital veterinari
- Acudeixi a la hora concertada per reduir els temps d’espera i evitar aglomeracions
- Després de passar per recepció, es solicita als clients que esperin fora de l’hospital, se’ls hi notificarà per telèfon quan el veterinari estigui disponible
- Cada animal serà acompanyat d’una sola persona. La contenció de la seva mascota serà realitzada pel persona de l’hospital. El propietari només intervindrà a sol·licitut expressa del veterinari
- L’accés a l’hospital serà per cita telefònica i limitat a un nombre de persones que permeti respectar la distància de mínim un metre amb altres persones
- Les visites a animals hospital·litzats estan regulades per evitar la presència de més d’un visitant alhora
- Els clients amb possibles símptomes de grip o febre han d’abstenir-se d’acompanyar a les seves mascotes a l’hospital
- Si ets veterinari referent, fes arribar aquest protocol als teus clients que refereixis al nostre hospital
També us volem recordar que a dia d’avui no hi ha evidència que els animals domèstics mamífers, inclosos gossos i gats, puguin ser una font d’infecció per altres animals o humans.
Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració i per confiar en nosaltres.
Campanya d’Esterilització i Identificació “Sóc Responsable”
A l’Hospital Veterinari Garbí creiem en la importància d’identificar i esterilitzar a les nostres mascotes. És per això, que oferim la Campanya “Sóc Responsable” de Faada durant tot l’any! Aprofita aquests mesos d’hivern si encara no ho has fet, i identifica i/o esterilitza a la teva mascota (gos, gat, fura o conill) a un preu reduït però amb la màxima qualitat i professionalitat!
Per què és important esterilitzar?
La decisió d’esterilitzar a la nostra mascota és un acte de responsabilitat que comporta un augment de la seva esperança de vida.
- En mascles, evitaràs tumors testiculars, hèrnies perianals, problemes de comportament (marcatge, alguns tipus d’agressivitat),…
- En femelles, evitaràs els embarassos psicològics, infeccions de matriu (piòmetres) i tumors mamaris.
- En ambdós casos evitarem la sobrepoblació i els embarassos no desitjats i, per tant, col·laborarem en la disminució dels abandonaments.
Segons publica el «American Journal of Veterinarian Research» (Revista Americana de Recerca Veterinària), la longevitat d’un animal esterilitzat augmenta en mascles un 24% (gossos) i un 36% (gats). En les femelles augmenta un 20% (gossos) i un 40% (gats).
És cert que s’engreixen?
Si es controla el seu menar i fa l’exercici físic adequat no té perquè engreixar-se.
Si teniu qualsevol dubte ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a informar-vos a l’Hospital Veterinari Garbí, a la Carretera NII Km 643 de Cabrera de Mar.
Estem 5 minuts de Mataró (Maresme), oberts les 24 hores els 365 dies de l’any per qualsevol urgència que pugui tenir la vostra mascota.
