Arxiu d'etiquetes dermatologia

Dermatitis atòpica canina: què és, símptomes i tractament

Dermatitis atòpica canina

 

Què és la dermatitis atòpica?

La dermatitis atòpica (atòpia) és una predisposició hereditària per desenvolupar símptomes al·lèrgics després d’una exposició repetida a una substància inofensiva (un “al·lergen”), com ara pols, àcars de pols, herbes o pol·len. La majoria dels gossos comencen a mostrar els seus signes al·lèrgics entre 1 i 3 anys. Alguns gossos poden mostrar símptomes clínics als 6 mesos d’edat. També és inusual veure que els símptomes clínics comencen després de 7 anys d’edat. A causa de la naturalesa hereditària de la malaltia, diverses races, incloent el Golden Retriever, labrador retrievers, la majoria de terriers, irlandesos i anglesos, lhasa apsos, dàlmates, dogos, beagles, schnauzers miniatura, pugs, boxers, cocker spaniel americans i shar peis xinesos són més freqüentment atòpics.

 

Quins són els símptomes de la dermatitis atòpica?

Els animals atòpics normalment es freguen, llepen, masteguen, mosseguen o es rasquen els peus, el mussell, les orelles, les aixelles ol’engonal, causant pèrdua de cabell i enrogiment i engrossiment de la pell. En alguns casos, diverses substàncies infractores poden “sumar-se” per provocar que un animal es rasqui on cada substància individual no seria suficient per causar sensació de picor.

 

Aquestes substàncies inclouen no només al·lèrgens aerotransportats (p. Ex., Pol·len), sinó al·lèrgens en aliments i també per paràsits (p. Ex., Puces).

El picor també pot ser exagerat per infeccions bacterianes o de llevat de la pell. De vegades, eliminant alguns però no tots els problemes, el picord’una mascota pot desaparèixer. Per tant, és important tractar qualsevol altre problema que pugui estar causant el picor de la seva mascota mentre és tractat d’al·lèrgia.

 

Com es fa el diagnòstic?

El diagnòstic de la dermatitis atòpica es basa en signes clínics (àrees de picor) i sovint, una estacionalitat inicial al problema de la pell. No obstant això, alguns gossos no tindran estacionalitat en la seva picor des de l’aparició dels seus símptomes. A més, molts gossos al·lèrgics estacionals aviat comencen a rascar-se i a fregar-se tot l’any.

 

Quin tractament hi ha disponible?


El tractament pot incloure l’evitació de la substància, la teràpia per controlar la picor (tractament simptomàtic) o la teràpia específica (vacuna de insensibilització) en un intent de insensibilitzar la seva mascota de les substàncies específiques a les quals es considera al·lèrgic. La teràpia específica es basarà en els resultats d’una prova de pell o sang per detectar la reacció a la substància al·lèrgica específ
ica.

 

L’evasió completa de la substància al·lèrgica pot no ser pràctica, però la disminució de l’exposició pot ser factible. Si la teva mascota és al·lèrgica al pol·len, disminuir l’exposició a l’aire lliure, especialment al vespre i l’alba, és útil. La seva mascota mai no ha de caminar per camps amb herbes altes o males herbes i no ha d’estar fora quan es talla la gespa. Si la seva mascota té al·lèrgia als fongs o a les floridures, no s’ha de mantenir a les habitacions amb alts nivells d’humitat (bany o bugaderia) o deixar-se entrar a zones de major pols. El control de pols o àcars a la llar pot ser un compromís important, que consisteix a treure catifes, cobrir matalassos, rentar regularment els llits, aspiradores d’alta eficiència, evitar joguines de peluix i freqüentment humitejar les àrees més freqüentades per la seva mascota.

 

Els antihistamínics i els àcids grassos són dues teràpies, quan es donen en combinació poden disminuir la sensació de picor en aproximadament un 10% – 20% de les mascotes atòpiques. La seva mascota pot estar amb antihistamínics i àcids grassos de per vida sense problemes a llarg termini. L’únic efecte secundari que se sol veure amb els antihistamínics és la somnolència. Es poden necessitar diversos tipus d’antihistamínics diferents per trobar el que funcioni millor. Aquestes dues teràpies combinades s’han de donar durant uns mesos abans de prendre una decisió sobre la seva efectivitat.

 

Es pot garantir l’ús d’altres medicaments no esteroides, a més dels antihistamínics i els àcids grassos per controlar el picor de la seva mascota. Alguns dels fàrmacs que han estat efectius en el control del picor inclouen ciclosporina, misoprostol i pentoxifilina.

 

Els esteroides (prednisona, cortisona) també es poden utilitzar per pal·liar el picor. Tanmateix, aquests fàrmacs tenen efectes secundaris potencials i estan reservats per a animals domèstics per a altres tractaments no és possible, la teràpia és ineficaç o per controlar un picor greu durant un curt període de temps.

 

Els productes aplicats tòpicament a la pell (xampús, esbandides de crema, condicionadors sense esbandir, gels, locions, aerosols) amb propietats anti-picor també poden ser beneficiosos. Normalment, aquests productes hauran d’aplicar-se diàriament (aerosols, gels, locions), o algunes vegades a la setmana (xampús, esbandides de crema, condicionadors sense esbandir). És més important que la seva mascota estigui banyada amb aigua freda perquè l’aigua calenta augmenta la sensació de picor.

 

Les vacunes de insensibilització es poden formular per a la seva mascota a partir dels resultats d’una prova de pell o una prova de sang. Després d’una sèrie inicial d’injeccions, es necessiten reforços periòdics (cada dues setmanes) per a la resta de la vida de les vostres mascotes. Del 60% al 80% dels animals milloren amb aquestes vacunes. No obstant això, la insensibilització porta temps. La millora pot no arribar-se a veure fins 3 o 6 mesos o més després. Si els resultats no es veuen entre els 9 i 12 mesos, és necessària una revaluació de l’ús de la vacuna.

 

Les al·lèrgies són un problema per a tota la vida i no solen desaparèixer. La millor oportunitat d’èxit en el tractament es veu quan es pot dedicar el temps i l’esforç a utilitzar la teràpia simptomàtica a la seva mascota o la utilització de teràpia simptomàtica, mentre la seva mascota està experimentant el procés de insensibilització.

Només per prova i error es pot formular la teràpia òptima. El temps i la paciència són la clau!

 

Si té problemes de pell i creus que podria tenir dermatitis atòpica, ens pots trucar al 93 759 15 70 i demanar una cita. A l’Hospital Veterinari Garbí comptem amb un servei de dermatologia dirigit per Mar Bardagí, diplomada pel col.legi europeu de dermatologia veterinària.

 

Escrit per Sandra R. Merchant