Arxiu de categories General

T’oferim les nostres instal·lacions

A l’Hospital Veterinari Garbí comptem amb unes instal·lacions equipades amb l’última tecnologia en el sector veterinari d’animals de companyia i volem compartir amb tu aquests espais.

 

   

 

Si necessites un quiròfan per a realitzar una cirurgia específica i necessites material i equipament especialitzat, o bé, no comptes en la teva pràctica clínica d’un quiròfan per a realitzar cirurgies rutinàries dels teus pacients, T’OFERIM EL NOSTRE ESPAI.

 

A l’Hospital Veterinari Garbí comptem amb dos quiròfans totalment equipats per a realitzar cirurgies de teixits tous, traumatologia, neurocirurgia i cirurgia oftalmoscòpica.

Disposem de dos equips d’anestèsia inhalatòria d’última generació amb ventilació mecànica incorporada així com de monitorització multi paramètrica que garanteix la seguretat del pacient durant tot el procediment anestèsic.

Els nostres proveïdors són grans multinacionals del sector tals com Braun, Mindray i Everest que després d’anys d’investigació i innovació han tret al mercat equipament d’alta gamma dels quals els nostres pacients es poden beneficiar.

 

   

 

Per altra banda, i degut a que disposem de la Certificació Cat Friendly, si tens un pacient felí que necessiti una hospitalització en una àrea que redueixi l’estrés podeu beneficiar-vos de la UCI felina.

 

La   que compta amb un aforament de 35 persones, està a la vostra disposició per si voleu fer xerrades amb altres companys veterinaris, o bé, voleu realitzar algun tipus de formació als vostres clients.

 

Volem fer de l’Hospital Veterinari Garbí un hospital que tothom tingui cabuda i que puguem beneficiar d’aquesta manera a la professió veterinària i a tots els nostres pacients.

Per a més informació poseu-vos en contacte amb Ares Burballa, directora clínica del centre mitjançat l’adreça de correu electrònic info@hospitalveterinari.cat

Pacient amb politraumatisme – Cas clínic

 

Comencem la setmana presentant-vos el cas de la Kira, una cadelleta de Golden que, amb tan sols 9 mesos, ha hagut de lluitar per recuperar-se d’un politraumatisme molt greu.

La setmana passada la Kira va ser atropellada per un camió i, com a conseqüència del trauma, va desenvolupar una hemorràgia pulmonar que comprometia greument la seva vida. Immediatament va ser referida a l’Hospital Veterinari Garbí on l’equip d’UCI (cures intensives) va posar en marxa el protocol per a pacients amb politraumatisme.

 

 

 

Aquest tipus de pacients són especialment delicats, ja que presenten molts dels seus sistemes afectats que s’han de tractar individualment i per ordre de prioritats, a més d’estar preparats per detectar i controlar totes les complicacions que poden aparèixer durant les primeres 48 hores (com hemorràgies cavitàries).

 

En aquest cas teníem una hemorràgia pulmonar severa i una afectació a la mèdul·la espinal. Després de 72 hores hospitalitzada amb monitorització continuada i mesures actives per pal·liar la hipoperfusió, la Kira ja es troba a casa amb la seva família fent repòs i acabant de recuperar la mobilitat.

Tot l’equip de l’Hospital Veterinari Garbí i, en especial, el Servei d’Hospitalització i Cures Intensives, se sent orgullós i feliç de la ràpida remuntada que ha fet aquesta lluitadora.

Molts ànims Kira!!

 

Dermatitis atòpica canina: què és, símptomes i tractament

Dermatitis atòpica canina

 

Què és la dermatitis atòpica?

La dermatitis atòpica (atòpia) és una predisposició hereditària per desenvolupar símptomes al·lèrgics després d’una exposició repetida a una substància inofensiva (un “al·lergen”), com ara pols, àcars de pols, herbes o pol·len. La majoria dels gossos comencen a mostrar els seus signes al·lèrgics entre 1 i 3 anys. Alguns gossos poden mostrar símptomes clínics als 6 mesos d’edat. També és inusual veure que els símptomes clínics comencen després de 7 anys d’edat. A causa de la naturalesa hereditària de la malaltia, diverses races, incloent el Golden Retriever, labrador retrievers, la majoria de terriers, irlandesos i anglesos, lhasa apsos, dàlmates, dogos, beagles, schnauzers miniatura, pugs, boxers, cocker spaniel americans i shar peis xinesos són més freqüentment atòpics.

 

Quins són els símptomes de la dermatitis atòpica?

Els animals atòpics normalment es freguen, llepen, masteguen, mosseguen o es rasquen els peus, el mussell, les orelles, les aixelles ol’engonal, causant pèrdua de cabell i enrogiment i engrossiment de la pell. En alguns casos, diverses substàncies infractores poden “sumar-se” per provocar que un animal es rasqui on cada substància individual no seria suficient per causar sensació de picor.

 

Aquestes substàncies inclouen no només al·lèrgens aerotransportats (p. Ex., Pol·len), sinó al·lèrgens en aliments i també per paràsits (p. Ex., Puces).

El picor també pot ser exagerat per infeccions bacterianes o de llevat de la pell. De vegades, eliminant alguns però no tots els problemes, el picord’una mascota pot desaparèixer. Per tant, és important tractar qualsevol altre problema que pugui estar causant el picor de la seva mascota mentre és tractat d’al·lèrgia.

 

Com es fa el diagnòstic?

El diagnòstic de la dermatitis atòpica es basa en signes clínics (àrees de picor) i sovint, una estacionalitat inicial al problema de la pell. No obstant això, alguns gossos no tindran estacionalitat en la seva picor des de l’aparició dels seus símptomes. A més, molts gossos al·lèrgics estacionals aviat comencen a rascar-se i a fregar-se tot l’any.

 

Quin tractament hi ha disponible?


El tractament pot incloure l’evitació de la substància, la teràpia per controlar la picor (tractament simptomàtic) o la teràpia específica (vacuna de insensibilització) en un intent de insensibilitzar la seva mascota de les substàncies específiques a les quals es considera al·lèrgic. La teràpia específica es basarà en els resultats d’una prova de pell o sang per detectar la reacció a la substància al·lèrgica específ
ica.

 

L’evasió completa de la substància al·lèrgica pot no ser pràctica, però la disminució de l’exposició pot ser factible. Si la teva mascota és al·lèrgica al pol·len, disminuir l’exposició a l’aire lliure, especialment al vespre i l’alba, és útil. La seva mascota mai no ha de caminar per camps amb herbes altes o males herbes i no ha d’estar fora quan es talla la gespa. Si la seva mascota té al·lèrgia als fongs o a les floridures, no s’ha de mantenir a les habitacions amb alts nivells d’humitat (bany o bugaderia) o deixar-se entrar a zones de major pols. El control de pols o àcars a la llar pot ser un compromís important, que consisteix a treure catifes, cobrir matalassos, rentar regularment els llits, aspiradores d’alta eficiència, evitar joguines de peluix i freqüentment humitejar les àrees més freqüentades per la seva mascota.

 

Els antihistamínics i els àcids grassos són dues teràpies, quan es donen en combinació poden disminuir la sensació de picor en aproximadament un 10% – 20% de les mascotes atòpiques. La seva mascota pot estar amb antihistamínics i àcids grassos de per vida sense problemes a llarg termini. L’únic efecte secundari que se sol veure amb els antihistamínics és la somnolència. Es poden necessitar diversos tipus d’antihistamínics diferents per trobar el que funcioni millor. Aquestes dues teràpies combinades s’han de donar durant uns mesos abans de prendre una decisió sobre la seva efectivitat.

 

Es pot garantir l’ús d’altres medicaments no esteroides, a més dels antihistamínics i els àcids grassos per controlar el picor de la seva mascota. Alguns dels fàrmacs que han estat efectius en el control del picor inclouen ciclosporina, misoprostol i pentoxifilina.

 

Els esteroides (prednisona, cortisona) també es poden utilitzar per pal·liar el picor. Tanmateix, aquests fàrmacs tenen efectes secundaris potencials i estan reservats per a animals domèstics per a altres tractaments no és possible, la teràpia és ineficaç o per controlar un picor greu durant un curt període de temps.

 

Els productes aplicats tòpicament a la pell (xampús, esbandides de crema, condicionadors sense esbandir, gels, locions, aerosols) amb propietats anti-picor també poden ser beneficiosos. Normalment, aquests productes hauran d’aplicar-se diàriament (aerosols, gels, locions), o algunes vegades a la setmana (xampús, esbandides de crema, condicionadors sense esbandir). És més important que la seva mascota estigui banyada amb aigua freda perquè l’aigua calenta augmenta la sensació de picor.

 

Les vacunes de insensibilització es poden formular per a la seva mascota a partir dels resultats d’una prova de pell o una prova de sang. Després d’una sèrie inicial d’injeccions, es necessiten reforços periòdics (cada dues setmanes) per a la resta de la vida de les vostres mascotes. Del 60% al 80% dels animals milloren amb aquestes vacunes. No obstant això, la insensibilització porta temps. La millora pot no arribar-se a veure fins 3 o 6 mesos o més després. Si els resultats no es veuen entre els 9 i 12 mesos, és necessària una revaluació de l’ús de la vacuna.

 

Les al·lèrgies són un problema per a tota la vida i no solen desaparèixer. La millor oportunitat d’èxit en el tractament es veu quan es pot dedicar el temps i l’esforç a utilitzar la teràpia simptomàtica a la seva mascota o la utilització de teràpia simptomàtica, mentre la seva mascota està experimentant el procés de insensibilització.

Només per prova i error es pot formular la teràpia òptima. El temps i la paciència són la clau!

 

Si té problemes de pell i creus que podria tenir dermatitis atòpica, ens pots trucar al 93 759 15 70 i demanar una cita. A l’Hospital Veterinari Garbí comptem amb un servei de dermatologia dirigit per Mar Bardagí, diplomada pel col.legi europeu de dermatologia veterinària.

 

Escrit per Sandra R. Merchant

La recuperació del pacient després d’una anestèsia

La recuperació anestèsica del pacient és aquell procediment en el qual l’objectiu és tornar al pacient al seu estat conscient en el qual estava abans de la cirurgia. És una de les fases en les quals es produeix un major nombre d’accidents i complicacions.

En aquesta fase, els dos factors més importants de controlar són la hipotèrmia i el dolor, per tant, hem d’utilitzar fàrmacs especials per tal d’evitar aquest patiment i tècniques especials perquè els animals no perdin o recuperin temperatura el més aviat possible.

De la mateixa manera que anestesiem un animal de manera gradual, primerament sedem a la mascota i posteriorment induïm l’anestèsia genera, el despertar de l’animal s’ha de fer de la mateixa manera, de forma progressiva i gradual. Si aquesta recuperació es fa de manera ràpida i brusca, els pacients, sobretot els canins, tenen despertar complicats.

Els pacients felins solen tenir millor despertar que els gossos, menys aquells en què l’efecte de la ketamina pugui ser superior al desitjat. En aquests casos poden patir al·lucinacions i rigidesa.

Hi ha races específiques de gossos que, fem el que fem, és d’esperar que tinguin un mal despertar, aquestes races són per exemple els galgos, els akitas inu i els huskies.

Durant la recuperació anestèsica, és de vital importància controlar totes les constants vitals com ara freqüència cardíaca, freqüència respiratòria, CO2 expirat, oxigen en sang, pols, color de les mucoses, pressió arterial, etc., donat que qualsevol canvi en la normalitat d’aquests paràmetres permetrà actuar de manera precoç davant de qualsevol problema.

Durant el despertar anestèsic i durant tota la recuperació el pacient portarà seroteràpia que permetrà mantenir constant la pressió arterial així com la seva hidratació.

Consells per navegar amb mascotes

Consells per navegar amb mascotes: Com gaudir del nostre amic també en alta mar.

Navegar amb mascotes és molt comú i prenent les mesures de seguretat adequades tots podran gaudir d’una navegada inoblidable.

Tant per gossos com per gats, l’experiència de navegar en veler s’ha de preparar amb antelació.
Ja sigui que tinguis un animal a qui li encanta l’aigua, com un al que el que li agradi sigui estirar-se a coberta, s’ha d’estar pendent d’ells en tot moment, especialment si són cadells o es pugen a bord per primera vegada.

 

Mesures de seguretat bàsiques per navegar amb mascotes

El primer que hem de fer és acostumar a la mascota al mar. Això s’aconsegueix amb trajectes curts i sempre vinculant-los a una experiència positiva com per exemple el joc o llaminadures. Triar dies en els quals faci bona mar serà de vital importància.

El següent pas, un cop hem decidit que navegarem amb la nostra mascota, és col·locar-li el xaleco salvavides. Ho ha de portar posat sempre i serà el que el salvarà d’ofegar-se en cas que caigui a l’aigua o si es cansa de nedar.

Una pràctica molt segura és col·locar una xarxa perimetral al barco. D’aquesta manera evitarem en gran mesura que puguin caure a l’aigua si estem despistats.

 

Com prevenir el mareig de les mascotes al navegar?

Igual que els éssers humans, les mascotes també es poden marejar a sobre d’un barco.
Els animals marejats manifesten molta salivació, vomiten, poden orinar en llocs inadequats i poden arribar a tentinejar.
Si la nostra mascota es mareja en el cotxe, és molt probable que també es maregi al barco. Hi ha medicacions que es poden subministrar que evitarà aquesta sensació tan desagradable. Si podeu sospitar que la vostra mascota es pot marejar, no dubteu en preguntar-li al vostre veterinari.

 

Com fan les seves necessitats en una embarcació?

Si la mascota està acostumada a fer les seves necessitats només al carrer, serà difícil que les pugui fer al barco. Serà necessari ensenyar-li en una zona concreta de la coberta. Per aquest fet podem utilitzar empapadors o diaris. Si tot i així és impossible ensenyar-li, no quedarà més remei que planificar la nostra navegada amb parades puntuals donat que la retenció d’orina o femtes pot provocar greus problemes de Salut.

 

Que és el més important a tenir en compte a bordo d’una embarcació.

Ofegar-se no és el perill més important a bordo d’un barco. El que hem d’evitar és la possibilitat que la nostra mascota pateixi un cop de calor.
És fàcil que la sensació del vent et refresqui i no et faci ser conscient que la mascota ha estat tot el dia exposat al sol i que s’ha pogut deshidratar.
El cop de calor és una situació urgent que necessita atenció veterinària i sovint és difícil. Hem de procurar oferir-los-hi un lloc d’ombra i donar-los-hi de menjar freqüentment.