Arxiu de categories Consells

Maneig bàsic de Rèptils i Amfibis

Hi ha una gran diversitat d’espècies les quals cada una d’elles requereixen un maneig específic i diferent.

L’evolució d’ells, dependrà del medi on viuen, per tant, és molt important conèixer el tipus d’espècie que tenim.

 

Alimentació

  • Un dels majors problemes és poder administrar una dieta equilibrada.
  • Si la seva dieta no és l’adequada, es negaran a menjar.
  • Cal conèixer la seva alimentació natural.
  • En animals carnívors, és aconsellable proporcionar preses mortes, ja que d’aquesta manera evitarem possibles lesions al nostre animal.
  • Generalment, la majoria de rèptils i amfibis carnívors, tendeixen a l’obesitat, a causa de la sobre-alimentació que se’ls hi dóna.
  • És molt important proporcionar una dieta variada, sobretot en vegetals, una menor quantitat de fruita i suplements vitamínics i calci.

 

Habitacle i Manteniment

  • Són animals ectodèrmics, és a dir, depenen de la temperatura de l’exterior per a regular-se.
  • Si la temperatura ambiental és inferior a l’òptima, l’animal entrarà en un estat d’Hipotèrmia, la qual cosa farà que el seu metabolisme disminueixi i que la resposta immunitària es vegi afectada.
  • Hi ha diversos productes per a mantenir la temperatura de l’habitacle, però és molt important que siguin segurs i a ser possible, fora del terrari per evitar cremades.
  • Per a poder portar un control de la temperatura, caldrà fer ús del Termòmetre.
  • En el cas de les serps, no faran una correcta muda si la humitat és inferior a l’òptima per l’espècie. Tot i que, tampoc és bo que hi hagi un excés d’humitat, ja que pot provocar Dermatitis.
  • Per a poder mantenir la humitat, farem ús d’uns “sprays” per refrescar l’habitacle, diverses vegades al dia o amb banyeres i plantes vives.
  • El tant per cent d’humitat que necessita un rèptil terrestre en el terrari, és de: 60-90% en espècies com ara: Dragó d’aigua, Pitons, Tortugues. I, entre un 30-70% en espècie com: Serps falsa coral i la serp de maiz.
  • L’habitacle ha d’estar ben tancat, és a dir, que no passi per alt cap forat, ja que si no es podrien escapar. Ha d’estar ben ventilat, amb un substrat i un material fàcil de canviar, de neteja i desinfecció.
  • La higiene de l’ambient i de l’aigua és molt important en el cas dels amfibis, degut a la seva pell tan delicada i permeable.
  • Seria necessari que dins l’habitacle hi hagi àrees on l’animal es pugui sentir protegit/resguardat, per així evitar que tingui ganes de fugir i lesionar-se.
  • Hem d’oferir llum unes 12 hores al dia. Moltes espècies també necessiten llum UV, per a la producció de Provitamina D. En canvi, en el cas de les serps els ajuda a estimular patrons naturals de comportament, com ara la reproducció.
  • No hi ha d’haver plàstic entre l’animal i la llum, ja que si no no permet el pas de la fracció d’UV de la llum.

 

A l’Hospital Veterinari Garbí comptem amb un veterinari especialista en animals exòtics amb una gran trajectòria professional per posar remei a qualsevol problema que pugui tenir la vostra mascota.

Truca’ns al telèfon 93 759 15 70 i demana una cita!

Per què esterilitzar el meu conill?

Per què hem d’esterilitzar el nostre conill?

Esterilitzar una mascota és un acte veterinari que permet millorar la qualitat de vida de l’animal i, a més, suposa també una prevenció per certes patologies que poden desenvolupar amb l’edat.

 

El primer que ens ve al cap quan parlem d’esterilitzar mascotes és que d’aquesta manera previndrem els naixements indesitjats de cadells. Si tenim en compte que cada camada de conillets poden ser d’entre 4 i 12 cries i que cada 2 mesos pot haver-hi un naixement, si no es posen mesures per prevenir-ho, podem arribar a tenir la casa repleta de conillets moníssims.

No obstant això, hi ha moltes altres indicacions per sotmetre els conills a aquesta senzilla cirurgia.

 

No és estrany rebre a la consulta propietaris preocupats perquè el seu conill mascle mostra conductes agressives vers els membres de la família, o bé,  marca amb orina tot el que troba a l’abast. Això, que sovint pot ser molt desagradable, es pot solucionar esterilitzant el conill abans dels 6 mesos d’edat.

Una altra indicació és prevenir que les conilles, a una edat avançada, puguin desenvolupar problemes a la matriuja siguin canvis inflamatoris o neoplàsics.
Una patologia molt comuna en les conilles és l’adenocarcinoma uterí, tumor maligne que pot ocasionar la mort de l’animal.

 

L’orquidectomia és la cirurgia que es realitza als conills mascles per a esterilitzar-los. Consisteix en realitzar una petita incisió en l’escrot i retirar tot el testicle. Tot això es realitza sota anestèsia general i posteriorment s’administra analgèsics perquè no sentin dolor.

L’ovariohisterectomia, és el procediment que se’ls hi realitza a les conilles per tal de retirar ovaris i matriu. D’aquesta manera evitem els naixements no desitjats i també prevenim de malalties anteriorment esmentades.

Aquests procediments són actes veterinaris rutinaris on el risc és mínim i suposa un benestar per a la nostra mascota i una tranquil·litat pel propietari.

 

Si teniu algun dubte ens podeu trucar al 93 759 15 70 i us informarem. També us recordem que l’Hospital Veterinari Garbí és obert les 24 hores, sempre al servei de les vostres mascotes per qualsevol cosa que pugueu necessitar.

La processionària del pi ja és aquí!

ATENCIÓ! La processionària del pi ja és aquí!

Amb aquest comunicat volem alertar als nostres clients que des d’inicis del mes de febrer s’han començat a detectar nius d’eruga processionària del pi als parcs i zones boscoses de tota Catalunya.

 

La processionària o cuc del pi és la forma larvària de la polilla Thaumetopoea polycampa, i es reconeix per construir els seus nius de seda en forma de bossa a les copes del pins (període febre-maig).

 

Les erugues estan envoltades d’uns pèls urticants que poden causar greus lesions, i la majoria de vegades requereixen d’atenció veterinària.

 

 

 

 

Com afecta als nostres animals

Les lesions més comuns, i per sort les més benignes, solen ser a la llengua i llavis on provoquen des de inflamacions lleus a les zones de contacte fins a necrosis importants de llengua i/o paladar. Les lesions més greus requereixen d’hospitalització, tractament intensiu, cures diàries, alimentació assistida mitjançant sondes i inclús cirurgia correctora.

 

 

 

 

 

A vegades, alguns animals poden arribar a empassar-se l’eruga provocant lesions en esòfag i estomac com esofagitis, necrosis esofàgica, perforació esofàgica, gastritis i úlceres gàstriques.

 

El vent pot actuar con a vehicle de propagació de les espícules d’aquestes erugues, i s’ha relacionat amb casos d’animals amb lesions oculars greus com queratitis corneal, uveïtis anterior, quemosis i hiperèmia conjuntival. Els pèls urticants penetren a la còrnia i són molt difícils de treure, per això la majoria d’animals afectats necessiten cirurgia reconstructora per reparar els danys causats.

 

Fins ara hem parlat de les lesions a nivell local però l’efecte irritant por arribar a afectar a nivell sistèmic. En alguns casos es desencadena una reacció al·lèrgica que pot evolucionar a shock anafilàctic i comprometre greument la vida dels animals. Si la reacció d’hipersensibilitat és més lleu podem observar vòmits i/o diarrees.

El pronòstic del procés depèn de la gravetat de les lesions i l’abast dels òrgans afectats però amb l’eliminació dels pèls i tractament mèdic es sol aconseguir un bon resultat clínic.

 

Si sospita que la seva mascota ha pogut entrar en contacte amb la processionària del pi li recomanem que es posi en contacte amb l’Hospital Veterinari Garbí al telèfon 93 759 15 70 per rebre assessorament.

10 raons per esterilitzar la teva mascota

 

1. La vostra femella viurà més anys i de millor qualitat

El 50% de les gosses no esterilitzades y el 90% de les gates en la mateixa condició, desenvolupen al llarg de la vida malalties fatals relacionades amb una NO esterilització temprana. Per això, és recomanable esterilitzar-les abans del primer zel o entre el primer i el segon.

 

2. L’esterilització proporciona beneficis de salut a la vostra mascota mascle

A part de prevenir els embarassos indesitjats, l’esterilització del mascle pot prevenir càncer de testicles, així com problemes de pròstata que es desenvolupen a una edat avançada.

 

3. Una femella esterilitzada no podrà entrar en zel

D’aquesta manera previndrem que les gates miolin desconsoladament cridant al mascle o que s’orinin per tota la casa. En les gosses podrem evitar els signes del zel i els embarassos psicològics si no hi ha hagut munta.

 

4. Un gat mascle esterilitza ja no se’n va fora de casa a buscar femelles

Per tant, evitarem també que puguin patir accidents, o bé, que hi hagi baralles amb altres mascles.

 

5. Problemes de comportament i marcatge

En alguns casos, problemes de comportament sobretot amb membres del mateix sexe, es poden prevenir amb aquesta cirurgia. Per altra banda, totes les conductes de marcatge, si s’esterilitzen a una edat temprana, es poden evitar.

 

6. L’esterilització no farà que la vostra mascota guanyi pes, sinó que si es manté una bona dieta i exercici, mantindrem la nostra mascota en el pes ideal.

 

7. La cirurgia d’esterilització és molt més econòmica que el preu que pot suposar una cirurgia per solucionar una infecció de matriu, un càncer de testicles o el tractament per curar un abscés per mossegada degut a alguna baralla.

 

8. Amb l’esterilització evitarem camades no desitjades i, per tant, abandonaments d’animals

Si tots estiguéssim conscienciats de la importància pel benestar animal que això suposa, el problema dels abandonaments no estaria present en el nostre dia a dia.

 

9. L’excés d’hormones sexuals poden donar diferent simptomatologia, la més evident és la que ocasiona l’excés dels estrògens o la testosterona sobre la pell. En ocasions això pot donar lloc a dermatitis que fins que no s’esterilitzen no acaben de curar-se.

 

10. Els parts en algunes femelles poden ser complicats i poden acabar en cessària. Les cesàries poden haver-se de realitzar en qualsevol moment del dia o de la nit sent una urgència freqüent en la clínica veterinària

 

A l’Hospital Veterinari Garbí creiem en la importància d’esterilitzar i d’identificar a les nostres mascotes, és per això que des de que vam obrir que estem adherits a la Campanya d’Esterilització i Identificació a preus reduïts de FAADA “Sóc Responsable” durant tot l’any!

Truca’ns al 93 759 15 70 i informa’t i/o demana una cita.

 

 

 

Regals saludables per al teu gos o gat

Ja arriben els Reis, un dia màgic on tots els membres de la casa (si ens hem portat bé) rebem regals dels Reis de l’Orient, incloses les nostres mascotes, els nostres amics més fidels. Ells no demanaran el tiquet ni preguntaran si ho pots canviar per alguna altra cosa, qualsevol cosa que els hi regalis els hi semblara com un tresor!

No saps què els hi pots regalar encara? Aquí us deixem algunes idees que us encantaran!

 

Alguns detallets per a regalar a la vostra mascota:

    1. Amor i carinyo. Aquest és el millor obsequi que podeu fer a la vostra mascota i el que més agraïrà. Mostrar-li tot el nostre afecte i jugar amb ells és la millor recompensa.
    2. Un passeig especial. Igual que l’anterior, un passeig en un entorn especial i diferent serà un gran premi per a ella.
    3. Una joguina divertida. N’hi ha de tots tipus, tant per a gos com per a gat, amb la que segur que gaudiran. A vegades la joguina més senzilla és amb la que gaudiran més, com una pilota o una joguina de goma

  1. Roba. Un impermeable, abric,.. hi ha un munt d’opcions per a gossos! Amb el fred que fa, és l’època perfecta per aquest tipus de regals.
  2. Collar o corretja. Hi ha collars i corretges de tots els estils possibles, fins i tot, n’hi ha de personalitzables amb les inicials de la teva mascota.
  3. Un mossegador per a gossos, n’hi ha de molts tipus i mides
  4. Un llitet on pugui dormir i descansar còmodament.
  5. Un rascador en cas de ser un gatet, els hi encanta!
  6. O bé una cova de joc on es pugui amagar i jugar, n’hi ha de suaus i de rígides, de grans i de petites, i de tots colors!

Finalment, existeixen premis sans i saludables que t’ajudaran a reforçar la seva bona conducta, per gaudir en qualsevol moment del dia i que segur que li encantaran a la vostra mascota!

Desparasitar durant els mesos de fred?

Cada vegada som més conscients de la necessitat de desparasitar internament a les nostres mascotes per evitar que pateixin malalties parasitàries, i que algunes d’aquestes, fins i tot ens les puguin contagiar a nosaltres.

Tot i això, hi ha gent que creu que amb l’arribada del fred, ja no és necessari desparasitar externament als gossos i gats, que amb les baixes temperatures les puces i paparres moren, però no és així. Els paràsits s’han anat adaptant als mesos més freds, gràcies a les altes temperatures que podem trobar en ple mes de desembre, o a la calefacció, xemeneies i catifes, tot i que amb menor quantitat. També hi ha estudis que demostren que les paparres poden sobreviure a temperatures de menys de quatre graus, per tant, poden superar fàcilment l’hivern.

Actualment, ni la època de l’any a la que estem ni la zona on vivim són garantia de que la nostra mascota estarà protegida de malalties parasitàries i el millor tractament per aquestes malalties és la medicina preventiva, és molt important seguir prevenint també a l’hivern.

Si creus que la teva mascota pot tenir paràsits, et recomanem consultar al teu veterinari i establir un calendari de desparasitació interna i externa per eliminar els paràsits existents i evitar que torni a passar. Existeixen collars, pipetes, pastilles, sprais,…, els quals ens ajudaran a prevenir en qualsevol època de l’any, el teu veterinari t’aconsellarà el que més li convingui a la seva mascota en funció de la zona on visquis i els teus hàbits.

Per qualsevol dubte, també ens podeu trucar a l’Hospital Veterinari Garbí al telèfon 93 759 15 70. Moltes gràcies!

 

 “Per a tu, per a ells i per a tots els que conviuen en el seu entorn”

 

Aliments tòxics per a gats, gossos i animals exòtics

Molts dels aliments que consumim habitualment són altament perjudicials per a la salut de les nostres mascotes. Coneixes quins són els aliments més tòxics per a gossos, gats i animals exòtics?

La xocolata, per exemple, és un aliment que s’ha d’evitar completament, ja que conté teobromina, un alcaloide estimulant del sistema nerviós central, que li pot provocar acceleració del cor, diarrea i vòmits. Raïm i panses, el consum d’aquests aliments els hi pot provocar insuficiència renal. L’all, si es consumeix de forma continuada pot provocar problemes gastrointestinals i anèmia. Ceba, porro i calçots, contenen alts nivells de tiosulfat.

A continuació us deixem un llistat dels aliments més tòxics que cal evitar.

 

ALIMENTS AMB ELEVADA TOXICITAT

 Xocolata
 Cafè o cafeïna
 Raïm i panses
 Albergínia
 Nous macadàmia
 Ceba, porro, calçots
 All
 Alcohol (etanol)
 Productes salats (snacks, salaó, aigua salada, sal)
 Xiclet, caramels mentolats i pasta dentífrica (xilitol)

 

ALIMENTS NO RECOMANABLES

 Alvocat
 Coco i oli de coco
 Carn crua i ous crus
 Òssos i carcasses
 Fruits secs
 Llet i productes làctics
 Massa crua
 Pipes i pinyols de fruita

 

PLANTES AMB ELEVADA TOXICITAT

 Flor de Pasqua (Poinsettia)
 Lliris
 Orquídies
 Cactus
 Palmeres

 

Tot i totes les precaucions que puguem tenir, les nostres mascotes poden ingerir aliments perjudicials per a la seva salut del terra o del carrer. Què he de fer en cas de que la meva mascota s’intoxiqui?

És molt important que parlis amb el teu veterinari el més aviat possible. També pots trucar al telèfon d’urgències de l’Hospital Veterinari Garbí i us informarem (93 759 15 70).

La pèrdua d’una mascota

La majoria de nosaltres compartim un intens amor i vincle amb els nostres companys d’animals, per la qual cosa és natural sentir-se devastat per sentiments de tristesa quan mor una mascota estimada. El dolor de la pèrdua sovint se sent aclaparador i desencadena tota mena d’emocions doloroses i difícils. Encara que algunes persones no entenguin la profunditat de l’estima que tenia per a la seva mascota, mai ens hem de sentir culpables o avergonyits del dol experimentat per un amic animal. En lloc d’això, utilitzeu aquestes maneres saludables per fer front a la pèrdua i començar el procés de seguir endavant.

 

Per què fa tant mal perdre una mascota?

Per a molts de nosaltres, una mascota no és “només un gos” o “només un gat”, sinó un membre estimat de la nostra família, aportant companyia, diversió i alegria a les nostres vides. Una mascota pot afegir una estructura al vostre dia a dia, mantenir-vos activa i social, ajudar-vos a superar els contratemps i els desafiaments a la vida i fins i tot proporcionar-vos un sentit al dia a dia. Per tant, quan una estimada mascota mor, és normal sentir un dolorós sentiment de dolor i pèrdua.

Tot i que tots responem a la pèrdua de manera diferent, el nivell de dolor que experimentem sovint dependrà de factors com l’edat i la personalitat, l’edat de la seva mascota i les circumstàncies de la seva mort. En general, com més important sigui la teva mascota, més intens serà el dolor emocional que sentiràs. El paper que ha jugat l’animal en la vostra vida també pot tenir un impacte. Per exemple, si la seva mascota era un gos de treball, un animal de servei o un animal de teràpia, llavors no només estaràs afligint la pèrdua d’un acompanyant, sinó també la pèrdua d’un company de feina, la pèrdua de la vostra independència o la pèrdua de suport emocional. Si vau viure sol i la mascota era l’únic acompanyant, arribar a un acord amb la seva pèrdua pot ser encara més difícil. I si no podia pagar un tractament veterinari car per allargar la vida de la seva mascota, fins i tot pot sentir un profund sentiment de culpa.

Independentment de les circumstàncies de la seva pèrdua, recordeu que el dolor és personal per a vosaltres, de manera que no us hauríeu d’avergonyir pel sentiment, o de creure que d’alguna manera no és apropiat lamentar-vos per un amic animal. Mentre experimentar la pèrdua és una part inevitable de tenir una mascota, hi ha maneres saludables de fer front al dolor, i quan el moment és correcte, potser fins i tot obri el cor a un altre company d’animals.

 

El procés de dol després de perdre una mascota

El dol és una experiència molt individual. Algunes persones troben dolor després de la pèrdua d’una mascota que arriba per etapes, on experimenten sentiments diferents com ara la negació, la ira, la culpa, la depressió i, finalment, l’acceptació i la resolució. Uns altres consideren que la seva pena és més cíclica, arribant a onades, o una sèrie d’alts i baixos. És probable que els mínims siguin més profunds i més llargs al principi i, a poc a poc, es tornin més curts i menys intensos a mesura que passa el temps. Tot i així, fins i tot anys després d’una pèrdua, una vista, un so o un aniversari especial poden provocar records que provoquin un fort sentiment de dolor.

El procés de dolor només passa de manera gradual. No pot ser forçat ni alleugerit, i no hi ha un calendari “normal” per a dol. Algunes persones comencen a sentir-se millor en setmanes o mesos. Per a uns altres, el procés de dol es mesura en anys. Independentment de la vostra experiència de dolor, és important tenir paciència amb tu i permetre que el procés es desplegui de forma natural.

Sentir-se trist, sorprès o solitari és una reacció normal a la pèrdua d’una estimada mascota. L’exposició d’aquests sentiments no significa que siguis feble o que els teus sentiments estiguin fora de lloc d’alguna manera. Simplement vol dir que estàs de dol la pèrdua d’un animal que estimaves, així que no hauries de sentir vergonya.

Intentar ignorar el dolor o evitar que surti només ho farà pitjor a la llarga. Per a la curació real, cal enfrontar-se a la vostra pena i tractar-lo activament. En expressar el vostre dolor, és probable que necessiteu menys temps per curar que si reté o “empaqueta” els vostres sentiments. Escriure sobre els seus sentiments i parlar d’ells amb altres persones que simpatitzen amb la seva pèrdua son unes bones eines.

 

Com fer front a la pèrdua d’una mascota

El dolor es una respostes normals i natural a la mort. El dolor dels nostres companys d’animals només es pot tractar amb el pas del temps, però hi ha maneres saludables de fer-hi front. Aquests són alguns suggeriments:

No deixeu que ningú us digui com us heu de sentir. El vostre dolor és el vostre i ningú més us pot dir quan és el moment de “seguir endavant” o “superar-lo”. Sentiu sense vergonya o judici. Està bé estar enutjat, plorar o no plorar. També és bo riure, trobar moments d’alegria i deixar-se anar quan s’estigui preparat.

Demaneu consell a altres persones que han perdut mascotes. Sovint, una altra persona que també ha experimentat la pèrdua d’una estimada mascota pot entendre millor el que està passant.

Busqueu ajuda professional si ho necessiteu. Si la vostra pena és persistent i interfereix amb la vostra capacitat de funcionar, el vostre metge o un professional de salut mental us poden avaluar per a la depressió.

Els rituals poden ajudar a la curació. Un funeral us pot ajudar i els vostres familiars a expressar obertament els vostres sentiments. Ignora persones que pensen que no és apropiat celebrar un enterrament per a una mascota, i fer el que et faci sentir bé.

Crea un llegat. Preparant un memorial, plantant un arbre en memòria de la teva mascota, compilant un àlbum de fotos o un bloc de notes, o compartint els records que hagis gaudit amb la vostra mascota, podeu crear un llegat per celebrar la vida del vostre company animal. Recordar la diversió i l’amor que has compartit amb la teva mascota us pot ajudar a seguir endavant.

Cuida’t. L’estrès de perdre una mascota pot esgotar ràpidament les seves reserves energètiques i emocionals. Vetllar per les teves necessitats físiques i emocionals t’ajudarà a superar aquest difícil moment. Prengui una dieta saludable, dormir bé i fer exercici regularment per alliberar endorfines pot ajudar a millorar l’estat d’ànim.

Si teniu altres animals domèstics, intenteu mantenir la vostra rutina normal. Les mascotes que sobreviuen també poden experimentar pèrdues quan una mascota mor o pot estar afligit per la vostra tristesa. Mantenir les seves rutines diàries, o fins i tot augmentar els temps d’exercici i de joc, no només beneficiarà a les mascotes supervivents, sinó que també pot ajudar a elevar la seva visió.

 

Ajudar els nens a afligir la pèrdua d’una mascota

La pèrdua d’una mascota pot ser la primera experiència de mort del teu fill i la teva primera oportunitat d’ensenyar-los a fer front al dolor i al dolor que, inevitablement, acompanya l’alegria d’estimar a un altre ésser viu. Perdre una mascota pot ser una experiència traumàtica per a qualsevol nen. Molts nens s’estimen molt les seves mascotes i fins i tot alguns no recorden un moment de la seva vida quan la mascota no hi era. Un nen pot sentir-se enutjat i culpar-se a si mateix -o a vostè- per la mort de la mascota. Un nen pot sentir-se espantat que altres persones o animals que estimen també els puguin deixar. Com gestioneu el procés de aflicció pot determinar si l’experiència té un efecte positiu o negatiu en el desenvolupament personal del vostre fill.

Alguns pares senten que haurien d’intentar protegir els seus fills de la tristesa de perdre una mascota, ja sigui no parlant de la mort de la mascota, o per no ser sincers sobre el que ha passat. Fingir que l’animal s’escapés, o “es va anar a dormir”, per exemple, pot deixar que un nen es senti encara més confús, espantat i traït quan finalment aprenguin la veritat. És molt millor ser honest amb els nens i permetre’ls l’oportunitat de plorar a la seva manera.

 

Consells per ajudar a un nen a fer front a la pèrdua d’una mascota

Deixi que el seu fill vegi expressar el seu propi dolor per la pèrdua de la mascota. Si no experimenta el mateix sentiment de pèrdua que el seu fill, respecteu el dolor i permeti expressar els seus sentiments de manera oberta, sense fer-los sentir avergonyits o culpables. Els nens haurien de sentir-se orgullosos de tenir molta compassió i cuidar profundament els seus companys animal.

Assegura’t que el teu fill que no es senti responsable de la mort de la mascota. La mort d’una mascota pot plantejar moltes preguntes i temors en un nen. És possible que necessiteu tranquil·litzar. És important parlar de tots els seus sentiments i inquietuds.

Involucri el seu fill en el procés de morir. Si heu triat l’eutanàsia per a la vostra mascota, sigueu honest amb el vostre fill. Expliqueu per què l’elecció és necessària i li dóna al nen la possibilitat de passar un temps especial amb la mascota i acomiadar-se a la seva manera.

Si és possible, dóna al nen l’oportunitat de crear un record de la mascota. Aquesta podria ser una fotografia especial, o un embolcall de guix per a la impressió de pa de l’animal, per exemple.

Permeteu que el nen participi en qualsevol servei commemoratiu, si ho desitja. La celebració d’un funeral o la creació d’un memorial per a la mascota pot ajudar al vostre fill a manifestar obertament els seus sentiments i ajudar a processar la pèrdua.

No es precipiti per aconseguir que el nen tingui una “mascota de reemplaçament” abans que hagin tingut l’oportunitat de sofrir la pèrdua. El seu fill pot sentir-se deslleial.

 

Aconseguir un altre gos o gat després de la pèrdua de mascotes

Hi ha moltes raons meravelloses de tornar a compartir la seva vida amb un animal de companyia, però la decisió de quan fer-ho és molt personal. Pot ser temptador per precipitar-se i omplir el buit que deixa la mort de la teva mascota agafant immediatament una altra mascota. En la majoria dels casos, el millor és lamentar abans la vella mascota i esperar fins que estigui emocionalment preparat per obrir el cor i la seva llar a un animal nou. És possible que vulgueu començar per ser voluntaris en un grup d’acolliment o rescat. Passar el temps per tenir cura de les mascotes que ho necessiten no només és ideal per als animals, sinó que us pot ajudar a decidir si s’està llest per tenir una mascota nova.

Alguns sèniors jubilats que viuen sols poden trobar més dificultats per adaptar-se a la vida sense una mascota. Si la cura d’un animal li proporciona una sensació de propòsit i d’autoestima, així com de companyia, potser voldreu plantejar l’obtenció d’una altra mascota en una etapa anterior. Per descomptat, les persones grans també han de considerar la seva pròpia salut i l’esperança de vida al decidir sobre una nova mascota. Una vegada més, el voluntariat per ajudar a les mascotes que ho necessiten pot ser una bona manera de decidir si ja està llest per convertir-se en propietari d’una mascota.

Des de l’Hospital Veterinari Garbí us acompanyem amb el dolor de perdre un ésser estimat i us mostrem l’ajuda necessària per acompanyar-vos en aquesta etapa.

 

Molt cordialment,

Tot l’equip de l’Hospital Veterinari Garbí.

Com viatjar en cotxe amb gats

Els gats són els reis de la casa, són animals molt territorials als que no els agrada que els treguin del seu entorn, i encara menys, que els pugin en un cotxe.

Treure un gat del seu entorn pot resultar una mica estressant. És per això que, si es tracta d’un viatge d’un o dos dies, podries plantejar-te si realment val la pena fer-li passar aquest tràngol. Si és una estada més gran, el que podem fer és que poc a poc vagi coneixent què és això d’anar en cotxe.

 

1. Preparar el transportí

Tot i que per seguretat, no és la opció més recomanada, els gossos poden anar engantxats en un cinturó de darrere del cotxe. En el cas dels gats, a excepció d’algun cas molt extrany, el transportí els ajuda a sentir-se protegits i més segurs. Busca un transportí gran, com a mínim ha de poder moure’s i donar la volta al seu interior. Tingues en compte on el col·locaràs: al terra darrere els seients (per evitar que es mogui), o en un seient engantxat amb el cinturó. Ha de ser un lloc ventilat (però que no li dongui el fluxe del’aire directament) i que no es mogui en cas de frenades brusques.

Un parell de dies abans d’agafar el cotxe posa-hi alguna de les seves joguins a dins, una de les seves mantes o alguna altra cosa que li agradi molt. Deixa que interactuï amb ell, d’aquesta manera s’anirà habituant i el dia del viatge tot li resultarà més familiar.

2. Prepara el calaix de sorra

Si el que tens és molt gran, pots fabricar-ne un amb cartró. Si no tens espai suficient, posa-hi un empapador per evitar sorpreses i mantenir el seu lloc net.

3. No li donis de menjar dos hores abans del viatge

Per evitar marejos evita donar-li de menjar dos hores abans del viatge.

4. Realitzar parades sense sortir del cotxe

Si es tracta d’un viatge llarg, no oblidis donar-li aigua cada 1-2 hores i deixar que surti del transportí una estona que estiri les potes dins el cotxe. Aprofita per acariciar-lo i mimar-lo.

Durant la parada, si fa calor, no deixis al teu gat tancat al cotxe, ni tan sols a l’ombra, pot pujar la temperatura del vehicle en qüestió de minuts i la temperatura elevata pot provocar-li un cop de calor.

5. Al arribar al destí ofereix-li una mica de menjar

Encara que el principi no li vingui de gust perquè no està habituat al lloc i necessiti investigar, deixa-li una mica de menjar, segur que un cop inspeccionada la zona se’l menjarà.

 

Esperem que gaudeixis del viatge!

Com afecta la calor a les mascotes

Els animals, igual que succeeix als éssers humans, també pateixen les altes temperatures. Les altes temperatures poden portar morts sobtades, sobretot en aquelles races més susceptibles com buldogs, bòxers o mascotes obeses. Tot i això, cap mascota està absenta de riscos davant les altes temperatures.

Tot i que el més comú és que els gossos siguin les mascotes més afectades, les altes temperatures no només poden causar problemes en ells sinó que moltes d’altres espècies es poden veure afectades.

Els conills, per exemple, són espècies que toleren molt bé el fred i construeixen caus molt càlids i confortables. Però la calor ens pot jugar una mala passada i provocar greus problemes de Salut en aquestes espècies. És molt important no deixar les gàbies dels conills a la intempèrie en les hores de més calor.

Les aus són una altra mascota que poden veure’s afectades per la calor. En aquest cas, aus tropicals estan més acostumades a les altes temperatures però ha d’anar lligat d’un alt percentatge d’humitat. La calor pot provocar alteracions en les postes així com problemes respiratoris en els ocells.

Un cop comencen a pujar les temperatures hem de prendre una sèrie de precaucions per evitar mals majors. És important no treure a passejar a les nostres mascotes en les hores més fortes de calor. Intentarem treure-les a primera hora del matí, última hora de la tarda o nit. Sempre que sortim a passejar, durem una botella d’aigua i un recipient perquè la mascota pugui beure.

Si pel que fos sospitéssim que la nostra mascota està patint un cop de calor, mai hem de ruixar-los amb aigua donat que la impossibilitat de transpirar per la pell encara farà pujar més la temperatura. El més adient és mullar els coixinets amb aigua freda i contactar ràpidament amb un veterinari.